El rastre dels inques cap al passat

Els darrers guardians de l’antic llegat religiós del Perú van ésser els inques. Malauradament, les seves creences i «idolatria» van ser «extirpades» i els seus tresors robats, durant els trenta tràgics anys que varen seguir a la conquesta espanyola, el 1532 dC (Graham Hancock).

Les tradicions manifesten l’existència d’una extraordinària civilització que, va existir al Perú molts milers d’anys abans. Es conserven construccions d’aquesta civilització, pel que sembla fundada pels viracotxes, els mateixos éssers misteriosos a qui s’atribueix la creació de les línies de Nazca.

La capital de l’imperi inca era la ciutat de Cuzco, que significa «el melic de la terra» en llengua quítxua, i la divinitat més sagrada Viracotxa.

La terra va patir una gran inundació que la va sumir a les tenebres degut a la desaparició del sol. De cop i volta apareix un home blanc que venia del sud, de gran alçària i tarannà autoritari. Barbut, de pell pàl·lida, i embolcat en un halo de misteri. Es tractava de Viracotxa, mestre de la ciència i la màgia, que esgrimia l’arma del foc celestial i que va arribar en els temps del caos per restaurar la pau al món.

Viracotxa va fer que es formessin terraplens i camps en escarpats barrancs, i murs de contenció. Va crear canals de regadiu i va transmetre al Perú els coneixements de la medicina, la metal·lúrgia, el cultiu dels camps, l’aparellament d’animals, l’art de l’escriptura, així com enginyeria i arquitectura. Aquest home posseïa tal poder que va transformar els turons en valls, fent que els rius fluïssin de la pedra viva. Va recórrer la ruta de l’altiplà cap al nord, obrant miracles al seu pas, fins desaparèixer.