La por per la possibilitat que els robots dominin el món es manté. Tot i això, amb poques excepcions, aquestes màquines segueixen arrossegant problemes a l’hora d’afrontar tasques bàsiques, com obrir una porta o pujar una escala. Recentment s’ha publicat un estudi on es demostra quin és un dels principals reptes: treballar amb materials suaus i flexibles. El dia que manipulin la tela, que canvia de forma amb el tacte i el moviment, amb la delicadesa d’un ésser humà, es produirà un salt qualitatiu.
Abans que puguin ser realment útils en entorns mèdics, han de ser capaços de posar una bata o treure un pijama a un pacient. Es calcula que més del 80% dels usuaris de residències de gent gran necessiten ajuda per vestir-se. Així doncs, aquesta tasca suposa una càrrega per al personal especialitzat, i l’ús de tecnologia és mínim. Les simulacions informàtiques que cal fer abans que un robot superi aquesta prova són abundants i complexes. El ninot amb què es van fer les pràctiques feia 1,74 metres i imitava les condicions d’un malalt sense mobilitat a les extremitats. A partir d’aquestes limitacions, el dispositiu va vestir el maniquí gairebé 200 vegades, amb una proporció d’èxit del 90%.
