Obrint un diari o engegant una ràdio és fàcil llegir o escoltar que el Barça està a punt d’invertir un bon grapat de milions d’euros per fitxar grans noms del futbol europeu com Robert Lewandowski, Bernardo Silva o Jules Koundé. Els que diuen aquests noms no se’ls inventen. Simplement, fan de transmissors del que surt de dins del Barça i de la gran factoria de vendre il·lusió que és Joan Laporta. La realitat és que el Barça no té un duro i, més que fitxar, ara mateix el seu principal maldecap és com aconseguir que els futbolistes que ja té a l’equip acceptin rebaixar-se el sou. Però, tot i això, Laporta apareix somrient davant dels micros i les càmeres parlant de Lewandowski i de construir un equip que lluiti per tots els títols. Que la veritat no ens espatlli el relat... Una manera de fer que, lluny de quedar-se reclòs en el particular ecosistema del futbol, fa anys que s’ha escampat en una societat on ja és molt més important penjar una cosa a Instagram que no pas fer-la.
El «mètode Laporta» es copia arreu. I la política no se’n queda al marge. Que Laporta ven fum amb els fitxatges? Sí. Però què ven Laura Borràs quan, en plena autodefensa per la seva presumpta corrupció amb el fraccionament de contractes, continua insistint que vol liderar una ofensiva final cap a la independència? Què ha fet per aconseguir-la des que ocupa la presidència del Parlament? Bàsicament, repetir i repetir que el nou moment de la veritat s’acosta. És a dir, vendre el seu relat. Mantenir la il·lusió d’un col·lectiu. Com fa Laporta amb els fitxatges. Més exemples? Pedro Sánchez i el govern més progressista de la història d’Espanya de la mà dels «fills del 15-M». L’executiu del PSOE i Podem acaba de doblar la inversió pública en defensa, o sigui en armes, perquè així li ha exigit Joe Biden i l’OTAN. Això és el que van dir que faria aquest govern tant progressista i d’esquerres? Continuem. Què han fet el conseller González- Cambray i la resta del Govern de Catalunya per defensar la immersió lingüística a les escoles? Bàsicament, parlar molt, i resoldre entre ben poc i res.
Els exemples no s’acabarien. Perquè ells, els polítics, pensen que avui el més important és mantenir la il·lusió. Com Joan Laporta amb els fitxatges, com Borràs amb la independència que tenim a tocar, com l’antiga activista Ada Colau amb els problemes d’habitatge a Barcelona...
