Per si els queda algun dubte als homes de massa fe, hauria seguit Adriana Lastra al càrrec si el PSOE hagués guanyat les eleccions andaluses? No hi ha més preguntes, res guareix les xacres com el triomf. Una altra cosa és que s’hagi responsabilitzat la vicesecretària caiguda de carències alienes. Per sort sabem que e. I el comissari condueix a l’esfondrament inevitable de Dolores Delgado, també al·legant malaltia per suavitzar els dards.
El PSOE cau malalt, a una velocitat de creuer d’una baixa diària per malaltia que segurament resulta insuficient, per convèncer almenys Tezanos que el seu partit continua al capdavant dels sondejos electorals.
A Sánchez li renuncien casualment les peces controvertides del seu engranatge, en altres temps igual de cessaristes s’hauria sospitat un enverinament massiu. D’aquí a transformar la destitució en un mèrit afegit hi ha un absurd abisme que explica la delicada situació del socialisme. En tot cas, cal desitjar una ràpida recuperació als destituïts o per destituir, sense ometre la maldat que els costarà més recuperar-se de la pèrdua del càrrec que de les malalties encadenades.
La mateixa Espanya que va redreçar la transició amb una enyorada llei d’amnistia, també va excloure el sexe i la salut del conflicte polític. No només és de mal gust escudar-se en les malalties, sinó que atrau la mala sort. La mateixa Delgado havia admès en data recent que el seu trasllat a la fiscalia general des del ministeri de Justícia va generar controvèrsia. Tot plegat, tots els caiguts per la salut esmorteeixen l’impacte amb càrrecs de reserva que plantegen l’efecte limitat de les seves malalties.
En aquest Govern, només el president ha militat a la cua de l’atur. Agraïm que cap destituït fins ara hagi al·legat covid, una altra dada que avala l’exemplar dic aixecat pel govern contra la pandèmia.
