Dilluns ja en tindrem quinze i ja se sap que, per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc. Raimon canta allò de: «a l’estiu, quan són les nou, són les set hores de sol, aquí, per ara». Però, encara que sembla que ens queden jornades d’altes temperatures, el dia s’escurça i començarem a pensar en el nou curs. I, aquest cop sí, tindrem un tardor carregada.
El nostres embolics domèstics com el caïnisme independentista, les tensions entre el sector educatiu i el conseller de torn, la vaga continuada de Ryanair, els retards en els trens i els embussos a l’autopista, que no són cap broma, queden petits davant de l’evidència que al cinturó de les famílies ja no li queden forats. Com que a l’estiu tota cuca viu, per calor que faci, hem vist molta gent fent viatges i omplint els restaurants. Però és un miratge finançat amb els estalvis del que no es va gastar durant la pandèmia.
Soc un optimista patològic, però pinten bastos. I alguns d’aquests bastos són de caràcter global. Mentre la guerra de Putin continua fent estralls i amenaça amb què la fam torni a grans zones del planeta per la baixa producció de blat al graner del món i les dificultats de distribució, mentre la Xina i els EUA juguen a veure qui la té mes grossa al golf de Taiwan, per on passen una bona part de contenidors carregats amb les coses que fem servir tots cada dia, mentre tenim l’amenaça certa que ens tallaran el gas pel nord d’Europa; mentre tot això passa, aquesta tardor hi haurà moltes famílies que hauran de triar entre escalfar la casa o comprar l’abric per la mainada.
I els polítics no semblen descansar mai. L’oposició, per exemple, no fa vacances i el PP diu que vol portar als seus amics del Tribunal Constitucional el decret del govern per a estalviar energia, que diu aproximadament el mateix que ells reclamaven fa quinze dies.
Mentrestant ,llegim que aquestes mesures d’estalvi que obligaran els locals públics i privats a controlar termòstats i llums no afecten a les llars. És clar que no. Només faltaria. Les famílies s’aplicaran les mesures d’estalvi no pas per l’amenaça de cap decret governamental: amb pensar en les factures que arribaran i ens deixaran distrets n’hi haurà prou, em fa l’efecte. Els dies s’escurcen, a les set ja és fosc (són les nou hores del sol, aquí, per ara) i pinten bastos. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
