Quiosc

Diari de Girona

Josep Miquel Bausset

El cardenal Carlo Mª Martini

El 31 d’agost, commemorarem el desè aniversari de la mort del cardenal Martini, el cardenal del diàleg que volia la reforma de l’Església, tal i com ara ho està fent el papa Francesc.

Nascut el 1927, Martini va ser un jesuïta d’una cultura immensa i un gran biblista, que no sempre va coincidir amb la postura oficial del Vaticà. Nomenat arquebisbe de Milà el 1979, Martini era la veu liberal i avançada al si de l’Església, ja que representava l’esperit d’obertura i d’aggiornamento del Vaticà II.

En una entrevista de 2012, el cardenal Carlo Mª Martini veia l’Església cansada en Europa i Amèrica, amb una cultura envellida i amb una burocràcia que augmenta. El cardenal Martini posava en qüestió els nostres rituals i la nostra roba, pomposa, i per això desitjava homes lliures i propers als altres, com ho van ser el bisbe Romero i els màrtirs jesuïtes d’El Salvador. El cardenal Martini veia en l’Església tantes cendres damunt les brases, que sovint em sento impotent.

Obert a la reforma de l’Església, Martini aconsellava al papa i als bisbes, buscar 12 persones «de fora», per ocupar els llocs de direcció, persones, deia Martini, que estiguin a prop dels més pobres.

Amb llibertat d’esperit, Martini, creat cardenal el 1983, demanava a l’Església reconèixer els seus errors i seguir un procés de canvi radical, començant pel papa i pels bisbes. I és que, amb valentia, Martini reconeixia que l’Església s’havia quedat 200 anys enrere.

En el seu testament espiritual, el cardenal Martini somiava una Església que fa el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d’aquest món, en clara sintonia amb allò que el papa Francesc està impulsant.

Amb veu profètica, Martini era un bisbe obert en relació a la moral sexual, les noves famílies i els divorciats tornats a casar. I públicament va divergir del document de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Dominus Iesus, de 6 d’agost de 2000, en temps del papa Joan Pau II, per trobar-lo teològicament bastant dens, ple de cites i difícil d’entendre. I és que molt sovint, els gestos del cardenal Martini, com els del papa Francesc, parlen, s’entenen i arriben més a la gent (per la seva claredat i senzillesa) que molts documents de la jerarquia.

El 30 d’agost de 2013, el papa Francesc, en rebre els membres de la fundació cardenal Carlo Mª Martini, ressaltà la paternitat espiritual que va suposa la figura de Martini per a l’Església. El papa Francesc recordava que a l’Argentina llegíem el que ens arribava d’ell (jesuïta com Bergoglio) i que fèiem els exercicis amb els seus textos. El papa Francesc, que d’alguna manera està portant a terme a l’Església l’esperit reformador i renovador de Martini, deia que el cardenal de Milà ens ha donat vida i ens ha ajudat en la nostra vida espiritual.

Com va dir el papa Benet XVI en la mort del cardenal de Milà, Carlo Mª Martini va ser un pastor generós i fidel, un home de diàleg i de caritat.

Compartir l'article

stats