El president dels Estats Units acaba d’assegurar que «la pandèmia de Covid-19 s’ha acabat», però, que, en canvi, el seu país «encara té un problema». Joe Biden es refereix «a l’impacte sobre la manera de pensar» que ha tingut la pandèmia en bona part dels seus compatriotes. Té raó? I, si la té, això només ha passat als Estats Units? A la tardor podrem comprovar si efectivament, les vacunes han convertit la Covid-19 en un malson del passat o si, en una d’aquestes frases recurrents, aquest coronavirus «ha vingut per quedar-se». Mentrestant ens queda la frase de Biden i la necessitat de reflexionar sobre si els mesos de confinament tancats a casa i les nombroses morts, les que només semblen ser una pura estadística, i les de familiars, amics o coneguts, que vam patir han fet que ara ens agafem les nostres vides de diferent manera que abans.
Som més egoistes o, per contra, estem més preocupats per tot el que passa al nostre voltant? Hi haurà casos de tot. Com a tot arreu. Però en conjunt la realitat no deu estar molt allunyada del que Joe Biden definia com a «canvis profunds en les actituds de les persones respecte a ells mateixos, les seves famílies, l’estat de la nació o el dia a dia de les seves comunitats». No cal la grandiloqüència nord-americana per donar voltes sobre si aquí, després de la pandèmia, ens preocupa menys «l’estat de la nació».
Només cal reconèixer que estem més preocupats pel que ens passarà a nosaltres mateixos. És veritat que els polítics no s’entenen, que hi ha guerra a Ucraïna i moltes cues al banc dels aliments. Però, siguem sincers, més enllà del que passi a Zaporíjia i a Donetsk o al barri més deprimit de les nostres ciutats, a cadascú de nosaltres el que de veritat ens angoixa és si tindrem suficients diners per pagar totes les factures d’aquest mes, si el proper virus que arribi aquesta tardor ens passarà de llarg, si continuarem tenint feina o, també, si el dia a dia ens deixarà una mica de temps per divertir-nos i ser feliços. Egoistes? No, simplement tenim por. Por que una altra pandèmia torni a trucar a la porta.
