Ala sessió de presentació de les diferents assignatures que imparteixo en la meva activitat docent, així com en les conferències que imparteixo sobre el món laboral, parlo de la importància del treball decent, posant a disposició dels estudiants o utilitzant-los directament a la meva exposició, documentació i vídeos de l’Organització Internacional del Treball que expliquen clarament què hauria de ser. Ho faig, no només per ressaltar la importància del treball «amb drets», sinó també per oposar-se radicalment a allò que és un flagell social, el treball forçat sense drets.
No es tracta, doncs, per causalitat que, entre els objectius del desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Objectiu es trobi el següent «adoptar mesures immediates i efectives per erradicar el treball forçat, acabar amb les formes contemporànies d’esclavitud i tràfic d’éssers humans i assegurar la prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, inclòs el reclutament i l’ús de l’ús de soldats, i des d’aquí fins a aquí 2025 el final del treball infantil en totes les seves formes».
I aquest any, la documentació i els vídeos que s’han d’utilitzar poden ser molt recents i, a més, d’importància indubtable, ja que l’OIT acaba de publicar un nou informe en què aborda el problema del treball forçós i també del matrimoni forçat, contribuint no només amb reflexions i propostes de valor indubtable, sinó també amb estimacions globals del nombre de persones que al segle XXI encara es troben en una situació d’«esclavitud moderna»
El document, a més de les noves propostes, actualitza un anterior de l’any 2014. Es va conceptualitzar el treball forçós, i aquesta referència encara és vàlida, com «l’expressió que utilitza la comunitat internacional per referir-se a situacions què afecten a persones: dones i homes, noies i els nois que es veuen obligats a treballar contra la seva voluntat, coaccionats pels seus empresaris, per exemple a través de la violència o les amenaces de violència, o per mitjans més subtils com ara l’acumulació de quantitats degudes, la retenció de documents d’identitat o l’amenaça de denúncia a les autoritats d’immigració».
Doncs bé, el recent Informe explica que entre el 2017 i el 2021 el treball forçós afectava 27,6 milions de persones, que juntament amb els més de 22 milions que patien un matrimoni forçós, són 50 milions de persones «víctimes de l’esclavitud moderna», gairebé 10 milions més que el 2016.
Altres dades rellevants són les següents: que l’esclavatge moderna es dona a gairebé tots els països del món, i travessa línies ètniques, culturals i religioses; que més de la meitat (52%) de tots els treballs forçosos i una quarta part de tots els matrimonis forçats es troben a països de renda mitjana-alta o alta; que la majoria dels casos de treball forçós (86%) es donen al sector privat; que el treball forçós en sectors diferents de l’explotació sexual comercial representa el 63% de tota la feina forçosa, mentre que l’explotació sexual comercial forçosa representa el 23%, i que gairebé quatre de cada cinc persones sotmeses a explotació sexual comercial forçada són dones o nenes; en fi, i no menys important, sens dubte, és que el treball forçós imposat per l’Estat representa el 14% de les persones sotmeses a aquest, i que els cinc sectors que concentren la major part del total de aquest treball són els serveis (exclosos el treball domèstic), la indústria manufacturera, la construcció, l’agricultura (exclosa la pesca) i el servei domèstic.
Igualment, es destaca a l’informe que les i els treballadors migrants tenen més de tres vegades més probabilitats de realitzar treballs forçosos que les i els treballadors adults no migrants, i que «si bé la migració laboral té un efecte àmpliament positiu en les persones, les llars, les comunitats i les societats, aquesta troballa demostra com els migrants són especialment vulnerables al treball forçós i al tràfic de persones, ja sigui per la migració irregular o mal governada, o per les pràctiques de contractació injustes i poc ètiques».
L’OIT continua insistint en propostes ja efectuades amb anterioritat, i que segueixen sent plenament vàlides, per acabar amb aquesta xacra social que és el treball forçós, i que haurien d’aplicar tots els Estats membres, com ara respectar les llibertats i els drets dels treballadors, en particular la llibertat sindical i d’associació i el dret a la negociació col·lectiva; l’ampliació de la protecció social a tots els treballadors i les famílies; la promoció de la contractació equitativa i ètica, per protegir els treballadors de les pràctiques abusives i fraudulentes durant el procés de contractació i col·locació; combatre’l en les activitats empresarials i les cadenes de subministrament; posar fi al treball forçós.
Ara, es tracta de deixar de parlar i de posar-se mans a l’obra per combatre aquesta xacra social.
