Mentre la inflació està desbocada a tot Europa, la crisi econòmica va a més i no hi ha indicis que la guerra de Rússia contra Ucraïna vagi a menys, i els preus dels aliments continuen a l’alça, a Catalunya continuem amb el nostre fet diferencial de les jugades mestres. Aquell «pollastre de collons» que li augurava Carles Puigdemont a Espanya després de les eleccions catalanes del 2017 (les «eleccions del 155», en terminologia processista), ara el tenen els seus a punt de perdre bous, esquelles, i un piló de sous de 90.000 euros anuals en amunt.
Ara bé, no tot són males notícies. Cert que el camí per recuperar la sensatesa del país és lent, però almenys aquesta setmana s’ha enterrat oficialment l’1 d’Octubre i els corresponents mantres del «mandat de poble» i d’«implementar la República». És encoratjador escoltar com el gran gurú de la comunicació radiofònica a Catalunya, Jordi Basté, li formulava aquesta significativa pregunta al secretari general de JxCAT, Jordi Turull: «Què li diria a tota aquella gent a la qui fa cinc anys li van prometre que serien independents? No només no hi ha hagut independència sinó que la sensació ha estat d’una mentida política col·lectiva». Al cap de deu anys de començar el Procés i cinc anys després de la gran farsa d’un referèndum que no va reconèixer ningú del món mundial, Jordi Basté, el comunicador al qual milers i milers de catalans escolten cada matí i se’l creuen a ulls clucs, ha descobert que tot ha sigut «una mentida política col·lectiva». Fins i tot el mosso que li va etzibar a un agent rural aquell «la República no existeix, idiota», li porta cinc anys d’avantatge al nostre comunicador estrella.
La sentència definitiva a l’1-O ha arribat per part de la primera autoritat política de Catalunya, el president Pere Aragonès, convertint aquell pseudoreferèndum del 2017 en un «aprenentatge», un assaig. Per això ha demanat organitzar-ne un altre, ara de debò, diu. Recordin que ja ens havien dit que el del 9-N de 2014 també anava a missa (la ploma amb la qual Artur Mas va firmar el decret de convocatòria és exposada al Museu d’Història de Catalunya). Doncs, no, ni el 9-N, ni l’1-O. En convocaran un altre, no se sap quan, perquè la nova proposta «parteix dels aprenentatges de la tardor del 2017, supera les dificultats que no ens van permetre implementar el resultat ara fa cinc anys», segons un circumloqui d’Aragonès.
Però com que la cabra avesada a saltar fa de mal desavesar, Pere Aragonès s’ha tret de la màniga el que ell ha anomenat un «acord de claredat» per continuar fent bullir l’olla. Artur Mas es va inventar l’eufemístic «dret a decidir» en la conferència «El catalanisme, energia i esperança per a un país millor», pronunciada l’any 2007, quan estava a l’oposició. Canviant el «dret a l’autodeterminació», que quedava una mica revolucionari per un partit «d’ordre» (en aquella època) com CDC, pel «dret a decidir», va aconseguir entabanar, amb el convincent poder de les subvencions, a gran part de l’anomenada societat civil catalana, sindicats inclosos (és el que té dependre dels ajuts públics) i, durant un temps, fins i tot al PSC.
Com que el «dret a decidir» ja és història i el copyright era dels seus adversaris, Pere Aragonès l’ha substituït per «l’acord de claredat», i qui dia passa anys empeny. No obstant això, i malgrat que immediatament es va posar en marxa la maquinària propagandística de TV3 i la resta de mitjans de comunicació públics i concertats, em fa la impressió que aquesta vegada serà un vol gallinaci, que diria Josep Pla. El seu recorregut durarà de Nadal a Sant Esteve.
P.D: Pere Aragonès va pronunciar fins a vuit vegades la paraula «repressió» durant el seu discurs del debat de política general. El «reprimit» Pere Aragonès cobra 132.855 euros anuals, mentre el president del Govern presumpte repressor, Pedro Sánchez, té un salari de 84.845 euros anuals. Repressió, senyor Aragonès, és el que van patir moltes persones durant el franquisme quan el seu avi era alcalde del règim a Pineda de Mar.
