No em sorprèn gens la rancúnia, fregant l’odi, d’Oriol Junqueras cap als socialistes. Que el «junquerisme» no és amor, per molt que el seu protagonista vagi predicant el contrari, ho conec des de fa molt de temps. El juny de 2016, Oriol Junqueras, que participava a Tribuna de Girona, es va negar a concedir una entrevista al Diari de Girona, coorganitzador de l’acte, per haver publicat un any abans (l’11 de juny de 2015) que el seu germà Roger estava implicat en el cas Manga. La jutgessa instructora veia Roger Junqueras com un «cooperador necessari» en el «muntatge» d’un procediment negociat que l’any 2012 va adjudicar-se a l’empresa Nora, participada en un 40% per Cespa, del Grup Ferrovial. El germà de Junqueras era, i és, un alt executiu d’aquest grup, que tan bones relacions té amb la Generalitat.
El cas Manga, que poc espai ha merescut en els mitjans de comunicació catalans, es va destapar l’any 2013 i afectava principalment, tot i altres ramificacions, al Consell Comarcal de la Selva. Era el primer cas de corrupció política que implicava tant a Convergència com a ERC. Va provocar la dimissió de Josep Carrapiço, secretari d’Organització d’ERC, i de Robert Fauria, president del Consell de la Selva, alcalde de Sant Hilari i número dos de CDC a les comarques gironines. Ambdós dirigents van desaparèixer per sempre més de l’escena política. A Fauria, Oriol Pujol, abans de ser condemnat per corrupció, li va buscar una bona feina. Els silencis no surten de franc. El cas Manga és també un exemple de desjudicialització des de dintre del sistema. Com que l’origen era el cas Pokémon, que afectava nombrosos dirigents del PP a Galícia, es van posar tots els pals a les rodes possibles a la jutgessa Pilar de Lara per frenar la seva investigació. El cas ha voltat per diferents jutjats i si algun dia, que ja ho dubto, arriba a judici oral, quedarà en res per les dilacions judicials. Nombrosos càrrecs de CDC i ERC s’han beneficiat de compartir investigació amb un cas de corrupció del PP.
«Voleu una entrevista? El primer que hauríeu de fer és demanar perdó a Oriol Junqueras pel que vau publicar del seu germà», és el que em va etzibar Sergi Sol, en aquell moment responsable de premsa del vicepresident Oriol Junqueras, i que ara pontifica en diferents mitjans de comunicació com a analista polític. Sí, aquest és l’Oriol Junqueras real. Alliçona permanentment sobre democràcia i llibertat d’expressió, mentre nega una entrevista a un mitjà de comunicació per haver publicat una notícia d’indubtable interès. Qui havia imputat al seu germà era una jutgessa, no el Diari de Girona.
Per això, no em sorprèn que prefereixi prorrogar els pressupostos i perdre 3.000 milions d’euros de l’Estat abans que pactar-los amb el PSC, partit al qual va posar un cordó sanitari a les vigílies de les eleccions de 2021, un fet insòlit a l’Europa democràtica. Ignoro si Oriol Junqueras viu a la lluna de València, però hauria de saber que JxCAT no li donarà ni aigua després d’haver-los fet fora del govern. I que només té 33 diputats (això del 80%, és l’enèsima falsedat) en un Parlament de 135, 41 si sumem els Comuns, sempre disposats a agenollar-se. (Per cert, els impulsors de l’Observatori del Campus de Salut Trueta han de tenir clar que, si no hi ha pressupostos, el projecte del nou hospital continuarà aturat dos anys més: un per la pròrroga dels comptes i l’altre per la celebració d’eleccions i formació d’un nou govern).
L’Oriol Junqueras que va fer caure el primer govern de Pedro Sánchez, votant en contra dels seus pressupostos, o que es va oposar a la reforma laboral del PSOE i Podem, alineant-se amb PP i Vox, és capaç d’això i molt més. També és cert que la seva paraula no val gaire. En una altra conferència a Tribuna de Girona, el 24 d’octubre de 2012, ara farà deu anys, va dir que «amb majoria absoluta d’ERC, es trigaria unes hores a declarar la independència». ERC no ha tingut majoria absoluta, però sí que ha presidit un govern amb majoria absoluta independentista.
