No tot són males notícies. Gràcies als vots d’uns quants militants de JxCat hem passat de tenir un Govern mal avingut a un nou executiu que es posa a governar sense marejar la perdiu amb la independència pendent dia sí, dia també. No sorprèn que Laura Borràs en el mateix discurs de comunicar que marxaven a l’oposició per voluntat pròpia ja repartís carnets de legitimitat. Puigdemont el legítim, Aragonès l’il·legítim i ella la legitimíssima.
I el bo de Jordi Turull, que més aviat que tard pot quedar esclafat sota pes polític de Borràs, va insistir en demanar urnes o qüestió de confiança. I té raó quan pronostica que serà dificilíssim tirar endavant només amb trenta-tres escons al Parlament, però això d’anar demanant l’aplicació de la figura de Qüestió de Confiança és una incorrecció malintencionada perquè aquesta és una potestat únicament del propi afectat si té dubtes sobre si la cambra el segueix recolzant. Si Turull vol fer fora el seu exsoci ha de saber que la figura prevista és la Moció de Censura. Que faci números i que la presenti.
Però, certament, serà complicadíssim tirar endavant amb trenta-tres vots perquè la generositat i el patriotisme no formen part dels valors dels nostres partits. I ara, amb la que està caient de crisis sobreposades, seria l’hora d’aplicar-los per tal que la legislatura segueixi, al menys, fins que alguns dels greus temes que ens ocupen estiguin encarrilats.
I amb JxCat ja no s’hi pot comptar per res, arribant a la situació digna de Groucho Marx en què, ja ho veureu, tindran les penques d’oposar-se als pressupostos elaborats la setmana passada per un dels seus propis consellers.
Pensareu que peco d’ingenu reclamant a la classe política un esforç de generositat a fi de bé i que això és del tot impossible, però tenim un precedent on emmirallar-nos: el món local. Si repasseu les actes dels plens de la majoria d’ajuntaments dels nostres pobles us adonareu que govern i oposició, tot i que tenen punts de vista enfrontats, aproven per unanimitat molts de punts de l’ordre del dia. Sembla de sentit comú que ens hauríem de poder posar d’acord en moltes coses.
I aquest nou govern hauria de ser el primer en fer propostes amb les que altres grups hi puguin estar d’acord. Faria bé el president de no fer cas de veus ressentides que clamen des del seu propi partit. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
