La passió dels xefs per la cuina sorgeix gairebé sempre a casa, on aprenen amb paciència i dedicació. Quan arriben a la cuina d’un restaurant, les coses són molt diferents. La pressió dels que hi treballen és molt alta; i si el cuiner és també el propietari, la situació encara es complica més.
Fa poques setmanes s’ha estrenat la sèrie The bear (Disney+), que trasllada als espectadors l’angoixa i dedicació que requereix el sector. La trama s’inicia quan un cuiner d’un restaurant de luxe es veu obligat a tornar al negoci familiar -un bar d’entrepans- , després del suïcidi del seu germà. Dels diferents temes que s’hi tracten, em crida l’atenció com es tracta el conflicte de classes socials. També hi veiem els riscos que corren els treballadors quan esdevenen propietaris, encara que siguin empreses molt petites: sense un coixí financer és molt complicat tirar endavant. El que comença com un somni i un projecte de vida es pot convertir amb malson.
L’ambició de crear un negoci d’èxit no només requereix coneixements molt amplis, també calen diners i contactes. Aquesta setmana parlava de la sèrie amb un empresari gironí que es qüestionava si els sacrificis fets pel seu negoci havien valgut la pena. La seva conclusió: l’hora de plegar arriba quan hi ha més dies que penses que ets més esclau del negoci que no el seu propietari.
