Si no recordo malament, ara farà sis anys que l’aleshores regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona va anunciar que «ben aviat» es procediria a identificar les escultures que hi ha a la via pública de Girona mitjançant unes plaques que incorporessin el títol de l’obra, l’autor i la data. Un lloable propòsit però el fet és que peces d’autors de reconegut prestigi com poden ser la Capsa de llum de Jaume Plensa davant de Correus, les Lletres Toves de Torres Monsó situades al carrer Pompeu Fabra o A Europa d’Andreu Alfaro, resten anònimes. Ja l’any 1991 quan el periodista Jaume Fabre va recollir al llibre Guia d’escultures al carrer el llistat d’obres que hi ha a l’aire lliure a la ciutat dels quatre rius advertia al lector que, tot i que en alguns casos constava la signatura de l’autor i fins i tot la data d’inauguració, «el més habitual és trobar-se davant d’una escultura innominada a partir de la qual calia començar una veritable investigació detectivesca».
Sortosament, l’Associació Amics de la Unesco de Girona s’ha mogut per tal de revertir aquesta situació i des de fa un temps encapçala el programa «Apadrinem escultures» gràcies al qual no només es comencen a identificar obres sinó que en alguns casos s’ha procedit a intervenir les peces per evitar-ne el seu deteriorament. És el cas de l’escultura Homenatge a Pau Casals obra de l’artista Josep Bosch Puy (Piculives) que gràcies a aquesta iniciativa, que fou apadrinada per l’Associació de Veïns de la Devesa-Güell, es va poder rehabilitar. En aquest tema sembla que l’actual regidor de Cultura Quim Ayats s’ho ha agafat seriosament i ja ha anunciat que en poc temps es podrà actuar no pas a totes però sí a moltes de les obres que tenim a l’aire lliure. I atès que s’ha fet un treball de millora a l’escultura d’en Piculives dedicada a Pau Casals, tal vegada convindria que algun tècnic revisés l’altra obra del mateix artista a Girona. Em refereixo a l’escultura La majordoma de Sant Narcís instal·lada al començament del passeig arqueològic. Es tracta de la figura d’una dona amb una túnica arrapada al cos i un llibre entre les mans on s’hi pot llegir (és un dir) «Misteris de Girona», referència gravada d’una coneguda llegenda del poeta Josep Tarrés. Una acurada diagnosi sobre aquesta peça elaborada per l’alumna de la UB Marta H. F., confirma que el seu estat actual pateix alteracions actives com són els líquens i la molsa que afecten la llegibilitat de l’escultura i disgreguen la superfície, mentre que la humitat i la brutícia degraden la pedra. Segons aquest estudi, caldria consolidar el suport de l’escultura, netejar la superfície rocosa, retirar líquens i molsa i posar-hi una capa de protecció. Suposo, és clar, que deu estar a la llista suara anunciada, però ves a saber.
Desconec si actualment hi ha un programa municipal destinat a la neteja, manteniment i/o reparació de les peces escultòriques que hi ha repartides per tota la ciutat però convindria tenir-ho en compte. Certament, va ser molt positiva la política que es va fer en el seu moment d’apropar l’art a la ciutadania mitjançant la instal·lació d’escultures d’autors i temàtiques ben diverses en funció del lloc i l’oportunitat, però en molts casos no es va saber acabar la feina principal facilitant al passejant i/o curiós, una mínima informació sobre l’autoria de la peça en qüestió. Han passat, però, molts anys, i escultures de noms rellevants encara romanen innominades i, en alguns casos, s’estan deteriorant. Els amics de la Unesco fan molt per redreçar aquesta situació però no poden fer-ho tot. Fa uns mesos, les brigades municipals varen haver d’intervenir per netejar de males herbes la Capsa de llum de Plensa, però aquesta hauria de ser una tasca, segurament no pas primordial, però sí continuada amb accions planificades i coordinades amb d’altres entitats i/o associacions ciutadanes en el marc d’aquest interessant programa d’apadrinaments.
