Qui mana?

Qui mana al món?... Els americans? Els xinesos? Els russos?... Per mi, mana la naturalesa. Aquests dies visc com feia temps que no ho sentia, una tramuntana forta i gelada! Feia molts mesos que no bufava així i coincideix amb uns dies de temperatures molt baixes i a prop de la costa, la sensació real és molt negativa. Però el més dur és que quan miro el pronòstic de la durada d’aquest vent celestial, el meu mòbil m’assenyala que pot durar molts dies. També m’imagino què deuen pensar les persones que viuen pluges torrencials, nevades increïbles, boires persistents, huracans, etc. Llavors és quan acceptes que per molt que dominem les situacions estructurals de la terra, la natura lliurament fa el que vol. És imparable. I nosaltres, els humans, en aquests instants, som com formigues amagades a dins dels nostres caus esperant que un dia canviï el temps. Està clar que davant d’aquesta realitat, estaria bé que tots plegats féssim més cas a tot allò que ens rodeja i sobretot respectar-ho al màxim. No sé si el mal temps incontrolat actual encara ens està avisant. Diria que sí.