Dotze

L’any té dotze mesos. Els signes del Zodíac són dotze. Els ous es compten per dotzenes. Dotze són els deus de l’Olimp. Els apòstols varen ser també dotze. De la mateixa manera que havien estat dotze les Tribus d’Israel. L’any 1967, amb un repartiment masculí estel·lar, Robert Aldrich va dirigir Dotze del patíbul. Pels aficionats a la numerologia i les creences esotèriques, el dotze simbolitza l’ordre i el bé. La perfecció absoluta.

Dotze són, també, les candidatures que, fins a dia d’avui, es postulen per obtenir l’alcaldia de Blanes en les eleccions municipals. Alguns podrien pensar, quin èxit! Quanta vocació política i de servei a la comunitat genera aquesta vila selvatana que voreja els 40.000 habitants. I potser en una part, només en una part, tindrien raó. Després d’analitzar, però, qui encapçala les llistes (amb 21 elegibles més cadascuna, dels qui a poc a poc i ben aviat anirem coneixent els noms) haurien, com a mínim, de relativitzar l’eufòria. Encapçalant- les s’hi pot trobar una mica de tot: trànsfugues, marginats o decebuts d’altres formacions polítiques en les quals havien militat, lideratges de nova fornada poc coneguts, polítics en actiu amb vocació de repetidors, antics regidors, ara promocionats com a números u del seu partit, reconeguts representants del tremendisme i la desqualificació sistemàtica... Vaja per triar i remenar.

Potser, algú valori com un èxit democràtic que en un municipi del volum demogràfic de Blanes es pugui escollir entre tantes i variades propostes. No és el meu cas. Potser m’equivoqui, però, és molt possible que tantes opcions aboquin una vegada més a un repartiment de regidors entre cinc, sis o set formacions diferents: el cap de llista i dos, tres o quatre dels candidats que el segueixen. I aquí ve el drama recurrent que es genera cada vegada que s’han de configurar equips de govern municipals a més de tres o quatre bandes. L’atribució de regidories es converteix en un repartiment de quotes de poder, abans que l’assignació de cada càrrec a la persona més capacitada, més preparada, més idònia, amb més experiència...

Que ningú em malinterpreti. No estic pas defensant les majories absolutes (majories àmplies, ben consensuades, ben liderades i sorgides de pactes honestos poden fer molt bona feina). Els qui em coneixen saben del meu delit per les llistes obertes però, amb dotze candidatures, encara que poséssim una creu a tots els alcaldables - teòricament, els més capacitats de cada formació - un Blanes, governat a partir de llistes obertes, podria convertir-se ben aviat en una olla de grills.

He imaginat per un moment que la majoria que acaba atorgant l’alcaldia de Blanes suma, també, dotze regidors. Els he imaginat conduint totes les tribus (de blanencs) a través del desert actual, vers un oasi de verdor. Els he imaginat savis, magnànims, esforçats i valents com els deus de l’Olimp fent-nos somiar i sobretot concretant projectes de futur realistes i eficaços. Els he imaginat amb prou sagacitat per descobrir els possibles Judes camuflats que els traeixin i els posin bastons a les rodes. Els he imaginat, finalment, en una missió gairebé tan heroica com la dels «Dotze del Patíbul»: treure Blanes de la inèrcia, la mediocritat i el «bany Maria» dels darrers anys.