Quiosc

Diari de Girona

OPINIÓ

No són «barbies», són heroïnes

Paula Badosa, durant l’últim torneig de Wimbeldon. | EFE

L’esport d’alt rendiment és sempre una cursa de llarg recorregut on intervenen molts factors, però el psicològic acaba sempre essent determinant. Sembla una obvietat, però tot sovint no ho és tant perquè encara hi ha prejudicis. Exemples n’hi ha molts i constants, però m’agradaria citar-ne un parell de la meva ciutat, el Girona FC i el Bàsquet Girona, que, gràcies a la seva resiliència i el treball dut a terme pels professionals del sector durant molt de temps, han pogut aconseguir i assolir fites com l’ascens a les millors categories professionals del país. I tota aquesta tasca amagada no és casual. La visualització dels objectius, dels partits, de les dinàmiques, aconseguir la suficient autoregulació emocional i activació alhora per no perdre el màxim rendiment són eines que es poden entrenar i donen resultats. 

Però m’agradaria dedicar aquest article a unes heroïnes de l’esport femení. Normalment el futbol i el bàsquet són els esports reis on tothom hi posa el focus d’atenció (malgrat que el bàsquet i el futbol femenins tenen encara molt camí per recórrer), però avui parlaré de la notícia on l’entrenadora catalana Andrea Fuentes, actual seleccionadora de l’equip dels EUA de natació sincronitzada, va haver de rescatar d’un possible ofegament una de les pupil·les del seu equip, Anita Álvarez. Les imatges van donar la volta al món i van demostrar que el seu esport requereix un grau d’arribar a l’extenuació impensable. Les hores de dedicació, l’entrenament físic i psicològic i la pressió fan arribar al límit els cossos d’aquestes esportistes d’alt rendiment.

Em va agradar especialment la frase de l’entrevista que li feien a Andrea Fuentes, la companya inseparable de Gemma Mengual, on deia que «no m’agrada la versió Barbie de la sincro. És molt dura i som unes superheroïnes. És un esport increïble i, tot i els ensurts, m’agrada que la gent vegi com és». I és que, dins la psicologia esportiva, a més de preparar-se per rendir al màxim i no acabar afectades piscològicament, també es dona suport per aconseguir superar els traumes que puguin quedar després d’experiències com aquesta. La mateixa Andrea Fuentes reconeixia que la recuperació d’Anita Álvarez, si no es treballa la vessant psicològica, li pot afectar en el futur. La por és quelcom molt irracional que cal controlar. Controlar la ment per controlar el cos, saber parlar i dialogar amb el cos. 

Aquestes pors i dubtes que es generen a l’alt rendiment, quan l’objectiu és arribar al màxim, han portat a debatre sobre el tema. I ens fan veure que fins i tot la brillant noia prodigiosa de la gimnàstica nord-americana Simone Biles o la tenista Paula Badosa asseguren que tot té un límit. Les dues han patit aquest estrès que et porten les societats contemporànies, i els seus casos demostren que hem de buscar aquest espai per fer conviure l’esport i la vida. I és que, si no, en el límit, et pots trobar amb històries com la de Jesús Rollán. Però aquest tema ja donaria per un altre article: I després de l’alt rendiment, què? 

Compartir l'article

stats