Els fumadors tenen un cor més feble que els no fumadors, segons una investigació que es presenta en el Congrés de la Societat Europea de Cardiologia ESC 2022, que s'iniciarà aquesta setmana a Barcelona. L'estudi ha descobert que com més fumaven les persones, pitjor era la seva funció cardíaca, si bé algunes funcions es restablien quan les persones deixaven l'hàbit. «És ben sabut que el tabaquisme provoca l'obstrucció de les artèries, la qual cosa condueix a la malaltia coronària i a l'ictus --ha afirmat l'autora de l'estudi, la doctora Eva Holt, de l'Hospital Herlev i Gentofte de Copenhaguen (Dinamarca)--. El nostre estudi demostra que el tabaquisme també dona lloc a cors més gruixuts i febles».

«Això significa que els fumadors tenen un menor volum de sang en el ventricle esquerre del cor i menys potència per bombar-la a la resta del cos --explica--. Com més es fuma, pitjor és el funcionament del cor. El cor pot recuperar-se fins a un cert punt si es deixa de fumar, així que mai és massa tard per deixar-ho». Segons l'Organització Mundial de la Salut, el tabac mata a més de vuit milions de persones cada any. El tabaquisme és responsable del 50% de totes les morts evitables dels fumadors, i la meitat d'elles es deuen a malalties cardiovasculars ateroescleròtiques com l'infart de miocardi i l'ictus. Els efectes perjudicials del tabaquisme sobre les artèries i les malalties arterials com l'infart de miocardi i l'ictus estan ben establerts.

Els estudis també han demostrat que el tabaquisme s'associa a un major risc d'insuficiència cardíaca, en la qual el múscul cardíac no bomba la sang pel cos tan bé com deuria, normalment perquè és massa feble o rígid. Això significa que el cos no rep l'oxigen i els nutrients que necessita per funcionar normalment. La relació entre el tabaquisme i l'estructura i el funcionament del cor no s'ha examinat a fons. Per això, aquest estudi va explorar si el tabaquisme estava relacionat amb els canvis en l'estructura i la funció del cor en persones sense malalties cardiovasculars, i l'efecte de canviar els hàbits de fumar. L'estudi va utilitzar dades del 5è Estudi del Cor de la Ciutat de Copenhaguen, que va investigar els factors de risc i les malalties cardiovasculars en la població general.

Es va inscriure a un total de 3.874 participants d'entre 20 i 99 anys sense malalties cardíaques. Es va fer servir un qüestionari autoadministrat per obtenir informació sobre l'historial de tabaquisme i estimar els paquets-any, que és el nombre de cigarrets fumats al llarg de la vida. Un paquet-any es defineix com 20 cigarrets fumats cada dia durant un any. Els participants es van sotmetre a una ecografia del cor, anomenada ecocardiografia, que proporciona informació sobre la seva estructura i el seu funcionament.

Els investigadors van comparar les mesures de l'ecocardiografia dels fumadors actuals amb les dels quals mai han fumat, després d'ajustar-les per edat, sexe, índex de massa corporal, hipertensió, colesterol alt, diabetis i funció pulmonar. L'edat mitjana dels participants era de 56 anys i el 43% eren dones. Gairebé un de cada cinc participants era fumador actual (18,6%), mentre que el 40,9% era exfumador i el 40,5% no havia fumat mai. En comparació amb els no fumadors, els fumadors actuals tenien un cor més gruixut, feble i pesat.

L'augment dels anys de consum de tabac es va associar a un menor bombament de sang. «Descobrim que el tabaquisme actual i l'acumulació de paquets d'anys s'associaven a un empitjorament de l'estructura i la funció de la cavitat cardíaca esquerra, la part més important del cor --ha explicat Holt--. A més, descobrim que, en un període de 10 anys, els que continuaven fumant desenvolupaven cors més gruixuts, pesats i febles que eren menys capaços de bombar sang en comparació amb els que mai havien fumat i els que havien deixat de fumar durant aquell temps».

«El nostre estudi indica que el tabaquisme no només danya els vasos sanguinis, sinó que també perjudica directament el cor --conclou--. La bona notícia és que alguns dels danys són reversibles en deixar de fumar».