Tots els estudis conclouen que el fet d’estar actiu és positiu per al benestar emocional de les persones. Tenir una feina, gaudir practicant uns hobbies, cultivar les amistats i la família, són elements que ens ajuden a teixir una xarxa que ens permeti mantenir la nostra salut mental dins dels paràmetres del que anomenem «normalitat».
Cada vegada som més conscients que tenir cura de la nostra ment és igual d’important que cuidar el nostre cos, perquè ambdós conceptes van estretament lligats. L’activitat física ajuda a millorar la salut mental, però molts altres aspectes de la nostra vida també influeixen en el nostre benestar emocional.
El fet de treballar ens aporta una sèrie d’«inputs» que són beneficiosos per aconseguir aquest objectiu. Desenvolupar una feina ens obliga a seguir uns horaris, a tenir uns hàbits d’higiene, a sentir-nos responsables d’aquella tasca que tenim encomanada i a relacionar-nos amb altres persones. Habitualment, el treball genera una remuneració que ens ha de permetre adquirir autonomia personal i, en conseqüència, millorar la nostra autoestima, sentir-nos útils i avançar cap a una millora de les nostres capacitats i habilitats. Unes capacitats i habilitats que es faran necessàries en la nostra vida professional i personal i que ens permetran un progrés professional. Però en la nostra societat, i amb les dades estadístiques a les mans, ens trobem amb un important nombre de persones que no tenen aquest component, tan essencial en les seves vides, que és el treball.
En el nostre territori tenim un índex d’atur molt alt entre els joves i els més grans de 45 anys. Les raons d’aquestes xifres són diverses, però una gran part de les empreses les concreten en ítems com la falta de formació (i aquí es pot arribar a delimitar en coneixements transversals com la informàtica o els idiomes, o bé d’altres específics, segons el sector de l’empresa, que poden ser comptabilitat o lampisteria, per posar uns exemples) i d’altres més abstractes com «ganes de treballar» i «ganes d’aprendre».
Fa uns anys, el SOC va engegar una campanya que es deia «la feina de buscar feina». Doncs bé, es tracta d’això. Seria bo que aquests col·lectius que estan cercant treball s’ho plantegessin, precisament, com una feina, com una FEINA en majúscules. Les «ganes de treballar» es tradueixen en accions, i aquí podem recordar aquella dita castellana que assenyala que «el movimiento se demuestra andando». I què vull dir? Doncs que, en primer lloc, cal establir uns horaris i mantenir els hàbits d’higiene, definir l’objectiu professional, cercar informació sobre quins són els requisits que es demanen per desenvolupar-nos laboralment, què ens interessa (formació, habilitats, competències, etc); investigar sobre quines empreses hi ha en la zona on es vol treballar, conèixer-les a través de la seva pàgina web, cercar informació a la premsa i a les xarxes socials.
Una vegada tenim aquesta informació, es tracta d’actuar. Actuar implica realitzar accions al llarg del nostre dia a dia: primer de tot, fer saber a familiars, amics, companys d’oci, excompanys de feina, excompanys d’estudis, que estem buscant ocupació i definir clarament què ens agradaria fer; identificar on pengen les ofertes les empreses del sector objecte del nostre interès (a la seva pròpia web, a webs d’ETTS, a portals com Infojobs, linkedin, infofeina, etc); és important tenir identificades les mancances que tenim envers el treball que desitgem i cercar la manera de subsanar-les (i aquest fet el relacionem amb les «ganes d’aprendre» que demanen molts empresaris); participar en accions socials com associacions, activitats gratuïtes o altres que facin ampliar el nostre cercle... Aquestes són algunes de les passes a seguir en l’etapa de recerca.
Totes les accions aportaran experiència, coneixement i pràctica en diferents habilitats. Anotar en una llibreta totes les accions que es porten a terme en aquesta recerca ajudarà a adonar-nos de l’esforç i la constància. Si la persona té dificultats o es bloqueja en algun d’aquests punts o bé li sorgeixen dubtes, sempre pot recórrer a un professional. A l’actualitat hi ha nombrosos serveis municipals d’orientació professional gratuïts, així com entitats que desenvolupen aquesta tasca per a col·lectius concrets (dones, més grans de 45 anys, etc).
El més important és no tancar-se en un mateix o en un espai físic concret, sinó forçar-nos a fer activitats, de mica en mica, pas a pas, que ens permetin mantenir el nostre cervell actiu i les nostres relacions socials vives per, en definitiva, trobar la feina que volem, gaudir de la feina que tenim i, en conseqüència, gaudir d’una bona salut mental. I, sobretot, davant del dubte, adreçar-nos a un professional.
