Un brindis amb ratafia

L'elaboració de la ratafia és una de les tradicions més genuïnes de la comarca de la Selva. S'hi elaboren desenes de ratafies de forma casolana, tot i que la major part no es comercialitzen. El punt neuràlgic de la tradició ratafiaire és Santa Coloma de Farners. Aquí es van trobar i es conserven les receptes de ratafia més antigues de Catalunya, les quals van ser redactades el 1842 per Francesc Rosquellas. Els seus textos reflecteixen l'interès per trobar els ingredients i la quantitat justa per elaborar la millor ratafia.

L'èxit de la ratafia ha provocat que, durant els darrers anys, hagin sorgit diferents entitats que treballen per promocionar-la. És el cas de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, la qual celebra des del 1982 la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners i comercialitza la ratafia 1842, inspirada en les receptes de Rosquellas.

L'entorn ric, la biodiversitat i l'abundant vegetació de Santa Coloma permeten recollir les herbes a la primavera, fer la ratafia a l'estiu i colar-la a finals d'estiu per tenir aquest licor per passar el dur hivern. A més, a Santa Coloma de Farners s'organitzen moltes activitats lligades al cicle natural de la ratafia com ara el Mercat de les Herbes, a primers de maig; els Tallerets de la Ratafia, per Sant Joan; el Taller de colar i filtrar ratafia, a finals d'estiu; i la Festa de la Ratafia, a principis de novembre.

Anomenem genèricament ratafia al licor que s'obté per maceració de diferents ingredients de la zona (fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies) en aiguardent. Podem trobar ratafies elaborades amb un sol ingredient fins a d'altres amb més de 100 productes.

Els elements bàsics per fer aquest licor són força coneguts. En primer terme s'utilitza l'aiguardent, sovint aromatitzat amb anís, i a continuació s'hi afegeix la pela de nou verda per tal d'aconseguir una coloració homogènia. Seguidament entren en joc diferents espècies com ara nou moscada, clavells, anís estrellat, comí i canyella. La proporció d'espècies i d'aiguardent és essencial per aconseguir l'equilibri entre l'aroma i el gust. El darrer pas és la introducció de les herbes, sovint mentolades, cítriques o amb propietats digestives i estomacals. Per tal d'aconseguir la barreja de sabors i aromes, la ratafia es deixa a sol i serena durant setmanes. El resultat final és un líquid molt aromàtic, un punt espès i amb un grau alcohòlic que acostuma a anar entre el 25 i el 30%.