«Hi pot haver alhora felicitat i sacrifici, no són coses renyides»

Maria Velasco és autora del premiat documental  «Vull ser pastora», i també de «La Carmeta i el moll» i «Nit a bord d’una barca teranyina». Tots tres es projectaran avui (20h, amb entrada gratuïta) al Teatre Municipal de Roses, i tot seguit hi haurà un col·loqui

Li agradaria ser pastora?

No. M’agrada l’ofici, m’agrada com viu la pastora, però és una feina dura per la qual no estic preparada.

Tan dur és vigilar els xais?

Com altres feines que no semblen dures, és de 365 dies l’any, sense festius ni res. Vaig gaudir molt de l’entorn i d‘estar amb la pastora del documental, la Cati, però es un ofici que s’ha de dur a la sang.

I això que avui en dia, no falten borrecs, tothom segueix els altres.

És evident que la societat està canviant. La gent sol seguir els mateixos patrons de vida, de comportament. Falta deixar-nos portar pel cor. La Cati, en canvi, és una dona que té molt clar on vol anar i ha triat el seu propi camí, cosa que també intento fer jo, això ho tenim en comú. Cada cop es fa menys. 

La Carmeta és apedaçadora de xarxes. Això sí que sembla una feina tranquil·la. 

Ui, també és dur. Totes les feines tenen el seu què, no considero que n’hi hagi cap de fàcil. Normalment veiem fàcil allò a què no ens dediquem nosaltres, i és un error. La feina de les remendadores -així es deien- era molt dura, era estar tot el dia al carrer, tant era que fes fred i tramuntana, com 40º a l’estiu, com plovent.

Què ha après de la Cati i la Carmeta?

Són dues dones que m’han ensenyat a entendre la vida, han sigut com dues mestres, per mi. Dues guies, una i altra s’han adaptat al que els va tocar viure. La Carmeta volia ser perruquera. Li va tocar ser remendadora, i ho va viure amb felicitat. La Carmeta és tota una coaching (riu).

El tercer curt va de la pesca en teranyina, un altre ofici que s’extingeix.

Fa més de vint anys que estic fent un seguiment dels pescadors de la Costa Brava. La pesca de la teranyina, que surt a pescar el calamar a la manera antiga, s’està perdent. La barca del documental, per exemple, ja ha deixat de ser activa. Fa dos anys que no surten a la mar. Almenys ho tenim testimoniat.

Per què han deixat la barca?

Eren dos companys que pescaven junts, i malauradament un té una lesió important a l’esquena que li impedeix treballar. Per desgràcia, no hi ha relleu. Com en el cas de la Carmeta i la Cati, més que un ofici és una forma de vida, i si no la portes al cor, no t’hi dediques.

La noto apassionada, quan parla d’aquesta gent que ha conegut. 

De tots aquests oficis m’agrada l’estreta relació que tenen amb la natura. També, la independència que ofereix fer una feina que has triat. I per acabar, la bellesa de l’ofici. Tot és satisfacció i patiment: veure sortir el sol quan ets enmig de la mar és molt maco, però un temporal és molt dur. És poder viure la natura en el seu estat pur.

Com s‘explica que algú pugui estimar feines tan dures?

Ho han fet des de petits, ho porten al cor. El contacte intens amb la natura, t’acaba cridant. Tot depèn de cada persona, però hi ha molta gent que es sent còmoda amb aquesta forma de vida. La Cati ha triat viure la solitud, els pescadors han viscut amb la seva barca...

Vostè és mestra. Déu n’hi do també la feina dura, i fins i tot de risc, que ha triat.

És una feina amb què em sento molt a gust. Com ells, jo també afronto la meva professió amb felicitat. M’agrada fer classe i, sobretot, educar la mainada. I m’agrada transmetre uns valors, potser aquest és el lligam entre tots aquests documentals i la meva professió. Entenc que no es tracta només d’aportar uns coneixements, sinó de mostrar uns valors humans. I molts d’aquests oficis tenen aquests valors. La Cati és feliç fent de pastora, però no oblidem que darrere, hi ha un sacrifici. Hi pot haver alhora sacrifici i felicitat, no són coses renyies

Què diuen els alumnes, dels seus documentals?

Molts estan sorpresos, no sabien que em dedico també a fer documentals. I contents. Perquè som professora i alumnes, però som tots persones i compartim emocions, que és el que compta.