«El negoci del ‘coach’ és formar altres incauts que seran ‘coach’»

Autoestima té a veure amb masturbar-se?

Hi podria tenir a veure, però el concepte va una mica més enllà.

Vostè s’estima?

Jo m’estimo a estones. L’autoestima és reconèixer que tenim llums i ombres, que a vegades t’estimes i a vegades et sents una merda. L’ésser humà és això, ha de tenir sempre aquesta dicotomia, entre sentir-se un semidéu i sentir-se un tros de brossa.

Hi ha massa llibres d’autoestima?

Hi ha massa llibres d’autoestima i, a més, molt dolents.

L’autoestima és reconèixer que tenim llums i ombres, que a vegades t’estimes i a vegades et sents una merda

Dolents en quin sentit?

Són dolents perquè hi ha tota una teoria de l’autoestima que diu que, si t’esforces, pot ser una persona millor del que ets. Això et porta a fer un munt de coses que, en lloc d’alliberar-te, et causen més patiment.

És cert allò de «si desitges una cosa amb molta força, l’aconseguiràs»? 

Sempre i quan no tinguis estrenyiment, que en aquest cas, per més que ho desitgis.

El fet que la societat t’estigui dient que pots assolir una versió ideal de tu mateix, genera tanta frustració, que el mateix sistema t’ofereix solucions. És un bucle

Tanmateix, hi ha molts llibres d’autoestima. Tan malament estem?

El fet que la societat t’estigui dient que pots assolir una versió ideal de tu mateix, genera tanta frustració, que el mateix sistema t’ofereix solucions. És un bucle: la societat et fa sentir que pots ser la teva millor versió, i com que no és possible, et sents malament. Després el sistema t’ofereix productes contra aquesta frustració, perquè siguis feliç una estona.

La majoria de llibres d’autoestima ens fan més mal que bé?

Sí, perquè no estimulen el pensament crític. La gent llegeix aquests llibres escrits per un presumpte expert i se’l creuen com si fos un gurú, quasi un déu. Obliden que, sovint, l’únic interès que té aquest gurú és vendre llibres.

Hi ha molt farsant en el món de l’autoajuda?

Sí, qualsevol amb una mica de jeta i una capacitat de màrqueting pot aconseguir vendre cursos. O versions de «com arribar a ser feliç en quinze minuts».

I els coaches?

El negoci de coach és fer formació a altres incauts que es convertiran en coach. N’hi deu haver alguns de seriosos, però la majoria només volen omplir-se la butxaca. Va així: jo et proposo un negoci que consisteix que formis altra gent. Així es manté el producte en marxa.

Sovint, l’únic interès que té aquest gurú és vendre llibres

Com una estafa piramidal?

És una mica així, el negoci del coach es basa a formar coaches. Coneix gaires persones que vagin a un coach i n’estiguin satisfets? Potser cap. El negoci és vendre coaching.

Quin és el rotllo que menys suporta dels manuals d’autoajuda?

La tan suada frase de «busca la teva millor versió». Això ha fet molt de mal, perquè en el fon és com dir «no vals res», només valdràs alguna cosa si arribes a la teva millor versió, així que t’hi has d’esforçar. Equival a negar el valor que aquella persona té de base

Hem de deixar de comparar-nos negativament

Què tenim al cap que no hi hauríem de tenir?

La comparació negativa. Ens han educat per a comparar-nos negativament. Quan som petits ja ens comparen amb el cosí que treia bones notes o jugava millor a futbol, o amb la germana que era més endreçada. Sempre comparant negativament. I després, quan som grans ho continuem fent. Amb les xarxes socials, seguim gent amb qui intenten comparar-nos. I perdem, perquè som més pobres o més lletjos. Hem de deixar de comparar-nos negativament.

Les xarxes socials ens danyen l’autoestima?

Absolutament. Estan dissenyades -potser inconscientment- de la mateixa manera que la nostra educació, per repetir-nos el sentiment de no ser tan bons com els altres. Per això al final la frustració és molt gran.

Vostè parla d’autoestima punk, i els punks deien «no future». Hi ha futur?

El futur és bastant decebedor, així que estic bastant amb els punks, no hi ha futur. Si més no, no hi ha un futur fàcil.

Anunciar la possible dimissió és una estratègia. En el cas de Xavi era una autoestima baixa, i en el de Sánchez, alta

Anunciar cinc dies abans una possible dimissió és tenir l’autoestima baixa, o massa alta?

És una estratègia. En el cas de Xavi era una autoestima baixa, i en el de Sánchez, alta. 

Subscriu-te per seguir llegint