El tsunami del Japó de l'11 de març del 2011 no només va provocar una crisi a la planta atòmica de Fukushima, sinó que va reobrir un debat, el nuclear, que segueix candent. Actualment la planta està en aturada freda i alguns experts defensen que el balanç de l'accident és favorable a l'energia nuclear, ja que la situació, tot i que tràgica, "no va ser tan catastròfica com es podia imaginar", segons considera l'expert en energia nuclear Lluís Batet. Una opinió que contrasta amb la de l'investigador biomèdic Eduard Rodríguez-Farré, qui considera que s'haurien de tancar les centrals i alerta que la ingesta de peix amb elevades dosis de radiació pot incrementar el risc de desenvolupar certes malalties.

La crisi de Fukushima va provocar que Alemanya anunciés el tancament dels seus 17 reactors nuclears abans del 2022. Una mesura que Lluís Batet qualifica d'"insensata", ja que posa en dubte que el país germànic pugui fer front a la demanda energètica sense centrals atòmiques. Tot i la incredulitat i els pronòstics negatius, l'expert puntualitza que "tan de bo se'n surtin, ja que seria una lliçó per a tot el món".

I és que aquest professor del departament de física i energia nuclear de la UPC creu que la solució a llarg termini és que s'imposin les energies renovables i es prescindeixi de la nuclear, que "no és una energia neta". "Però a aquest futur cal arribar-hi", i, mentrestant, l'energia nuclear és un "gran pedaç" necessari, defensa, ja que "la nostra societat demana cada cop més energia".

Les nuclears catalanes, "segures" i "ben ubicades"

L'accident de Fukushima sobretot va fer replantejar la idoneïtat de l'emplaçament de les centrals. Batet argumenta que cada cop s'incrementen els paràmetres de seguretat a les plantes nuclears, i ara fins i tot es tenen en compte possibles atacs terroristes. A Catalunya, "la seguretat de les centrals és bona i fins i tot aguantarien qualsevol accident més enllà dels postulats com a creïbles". De fet, així ho conclouen les proves de resistència imposades pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). A Ascó, per exemple, la central aguantaria una inundació fruit d'un desbordament de l'Ebre a resultes d'una gran trombada d'aigua torrencial, assegura Batet. A Vandellós, ubicat a 20 metres per sobre del mar, "mai el nivell de l'aigua arribarà a la central", subratlla.

Pel que fa a Fukushima, "tenint en compte la magnitud de l'accident, l'impacte va ser relativament petit", posa de relleu Batet, que recorda que la central japonesa era antiga i que, a banda de l'impacte en la nuclear, l'efecte de la catàstrofe natural va ser devastadora i va acabar amb la vida de 19.000 persones -16.000 morts i 3.000 desapareguts-. "Si el balanç de l'accident es tanca com fins ara, és una tragèdia, sí, però podem dir que no es tan potencialment catastròfica com es podia pensar". Aquest és l'argument de Batet per dir que, fins a cert punt, el resultat de l'accident pot arribar a ser un argument a favor de l'energia nuclear.

"Si mengem peixos contaminats, augmentem el risc de patir certes afeccions"

Ben diferent és l'opinió del professor de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) i membre del comitè científic sobre nous riscs per a la salut de la UE, Eduard Rodríguez-Farré, qui alerta dels riscos dels aliments que arriben a la Unió Europea provinents del Japó. El cas és que, arrel de l'accident nuclear, es van abocar i "es segueixen abocant" residus nuclears a l'oceà i de fet aquest és el "vessament radioactiu marí més important de la història".

La contaminació marina comporta que els elements radioactius "han entrat dins les cadenes tròfiques dels sistemes ecològics marins", explica l'expert, i que alguns peixos poden tenir concentracions de cesi 137, un element químic que, si s'ingesta de manera continuada, pot arribar a augmentar el risc de desenvolupar diverses afeccions, com leucèmia, càncer de tiroides o certes patologies immunitàries. Això no significa que tothom que en prengui desenvoluparà alguna malaltia, sinó que, qui ho faci, augmentarà la seva probabilitat de tenir-la. "És com la loteria, la probabilitat és molt baixa, però a algú li toca. Aquí, en dosis baixes, la probabilitat que a algú li toqui un tipus de gen, serà molt baixa, però al que li toqui, l'efecte serà molt important", puntualitza Rodríguez-Farré.

Les concentracions de cesi 137 són superiors en els peixos més grans, com la tonyina i el tauró. Se n'ha trobat en espècies marines que estan fins a 2.000 quilòmetres de la costa japonesa i de fet s'està "disseminant per l'oceà Pacífic", assegura l'investigador biomèdic.

La Unió Europea controla la concentració d'elements radioactius en l'alimentació provinent del Japó, però Rodríguez-Farré denuncia que aquests controls són "arbitraris". L'expert assegura que, després de l'accident de Fukushima, la UE va publicar un decret que augmentava els nivells màxims permesos i "restablia els que hi havia després de Txernòbil". Actualment a la UE es permeten peixos amb 1.250 becquerels per quilo. El problema, reivindica, és que aquests paràmetres depenen dels "tecnòlegs", que sempre "diuen que no passa res", i no de les entitats sanitàries.

El cesi 137 té una vida mitjana de 30 anys, així que, d'aquí a tres dècades, se n'haurà eliminat només la meitat. 26 anys de l'accident de Txernòbil, "avui en dia encara s'han d'eliminar partides de llet" perquè contenen elements radioactius a països com Polònia, Ucraïna o Bielorrússia. Les conseqüències d'un accident són a molt llarg termini i, per això, l'investigador defensa que un futur sense centrals nuclears.