Al rellotge marquen les sis. És dilluns, 2 de desembre de 2013. Encara és de nit, però a l'habitació de Malén, a la localitat mallorquina de Calvià, sona el despertador. «Normalment el poso a les sis (del matí), i m'acabo aixecant a dos quarts de set», havia confessat l'adolescent, de 15 anys, dies abans a xarxes socials. «Després em toca córrer per preparar-me, menjar-me el cap per saber què em poso i córrer més, perquè NO TINC TEMPS". Ja dempeus, mira al costat dret del seu armari: «aquí tinc samarretes de grups de música que m'encanten». Ho va descartar. Aquell matí va triar la del seu costat esquerre, va agafar els seus texans trencats i una camisa de quadres. «Em rento les dents... Aquí ja són les set i deu, i a les vuit surto corrent que haig d'enxampar el bus de l'institut». El va enxampar. Va ser l'última vegada que va ser a l'institut. Entorn de les quatre de la tarda d'aquest mateix dia, després de baixar-se de l'autobús de tornada a casa, el seu rastre es va perdre.

Pujada al seu patinet verd, aquella tarda Malén va desaparèixer. Anava a casa del seu xicot a menjar, a la seva ruta hi havia tres càmeres de seguretat: la primera va registrar l'última imatge que es té d'ella; la següent va captar plans amb molt poca resolució; en la tercera, situada a uns 500 metres, la nena ja no apareix. Des de llavors no hi ha respostes. No hi ha indicis. No hi ha res. Malén no hi és.

Vuit anys enrere

«Se'm va parar la vida». Natalia Rodríguez, la mare de la Malén, recorre vuit anys enrere en el temps. «En aquest moment estava fora (d'Espanya) de viatge, els meus fills estaven a casa del seu pare». La terrible trucada va arribar un dia després que Malén desaparegués: «Estava a Tailàndia, a milers de quilòmetres de Mallorca. Vaig recórrer mig món morint-me pel camí. Sabia que alguna cosa havia passat. La desaparició no era voluntària. Això la Malén no ho faria». La Guàrdia Civil, que no descartava en aquelles primeres hores que es tractés d'una fugida de l'adolescent, poc més tard li va donar la raó. «Jaqueta texana, motxilla, camisa de quadres, pantalons trencats, i sabatilles roses. Busquen a una nena de 15 anys desapareguda a Magaluf, Mallorca". Els primers titulars no van trigar a arribar. «Anava muntada en el seu patinet verd fluorescent, si algú ha vist alguna cosa que truqui a la Guàrdia Civil».

L'illa es va omplir d'alertes amb el seu nom i els mitjans de comunicació van difondre la seva imatge de manera constant durant pràcticament tot el mes. Malén Zoe, la nena que no entenia de modes, fidel a si mateixa, fan de Nirvana, Guns n' Roses i Rolling Stones, l'adolescent que estimava els tatuatges, dibuixar i llegir, acabava de desaparèixer. Gairebé vuit anys després no hi ha ni una sola pista que ajudi a trobar-la.

No es va creuar amb el seu germà

«Quan va sortir de l'institut va agafar l'autobús de tornada, es va baixar a la parada de casa i es va adonar que no tenia claus», explica la Natalia, que ha dibuixat aquesta escena al seu cap més d'una vegada. «Llavors, decideix anar a menjar a casa del seu xicot, Dani. Un noi amb el qual sortia des de feia uns mesos. Intenta avisar al seu pare, que no li pot agafar el telèfon, i li diu a la secretària que li ho digui, mentre va de camí a casa d'en Dani. Es va baixar de l'autobús a la Rotonda dels Pirates per continuar en patinet fins a Son Ferrer, on viu aquest noi». Mai va arribar a trobar-se amb ell.

En la ruta que traça Malén en monopatí es trobaria amb, almenys, tres càmeres de seguretat. «És una zona transitada, amb cotxes, persones. Una cambra capta a Malén a les 15.51 hores, és la d'un viver que hi ha a Sa Porrassa. Una mica més endavant està la de la gasolinera, però té molt poca qualitat, no es veu res, i en la següent, que sí que seria, diguem, la bona, ja no hi surt. La meva filla desapareix en poc més de 500 metres». Natalia agafa aire, i continua: «El seu germà, que curiosament anava en sentit contrari aquell dia, passa per la mateixa càmera que grava a Malén a les 16.09 hores, és a dir, vint minuts després. Ell venia del punt al qual es dirigia ella, però no es van creuar, quan haurien d'haver coincidit en l'espai/temps». En aquest lloc i en aquest tram, en aquest marc de temps, 20 minuts, està la clau del que li va passar a Malén.

Una desena de sospitosos

L'alerta va saltar quan va arribar la nit. Malén no tornava a casa. Interposada la denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil de Calvià (Mallorca), des del principi el cos investigador va mantenir totes les hipòtesis obertes. Gairebé vuit anys després cap d'aquestes ha estat precisa, cap ha llançat llum. Res ha portat a donar amb el parador de Malén. Vint minuts misteriosos, cruels, i un tram, 500 metres, que els investigadors no han deixat de recórrer. Porten prop de vuit anys mirant-ho. Policia Judicial, membres del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS), helicòpters, gossos de la Unitat Citològica... En total són centenars els agents de diferents unitats de la Guàrdia Civil els que han participat en la recerca. Una desena de sospitosos han estat en el punt de mira. Però res, absolutament res, ha portat a donar amb el parador de Malén.

«Necessitem ulls nous. Necessitem respostes. No vull viure sempre com la mare d'una nena desapareguda. Necessitem fer justícia per Malén. Prego que la Unitat Central Operativa (UCO) agafi el cas. Prego que li donin un nou aire a la recerca», demana Natalia. «Què va passar amb la meva filla?». Les respostes no arriben. «Malén era tossuda, adolescent... però molt madura. No se l'ha pot empassar la terra. Sens dubte va haver d'anar-se'n amb algú. Hi ha un culpable o culpables de la seva desaparició. I és algú que la meva filla ha de conèixer».

«Facebook no contesta»

Com tota adolescent, Malén es movia com peix a l'aigua a les xarxes socials. «En aquesta etapa, en l'adolescència, el ventall s'obre. Hi ha amistats que no coneixíem, segur. Ni jo, ni el pare ni els seus amics», lamenta la Natalia. La Guàrdia Civil va analitzar els seus perfils a les xarxes socials, però van xocar amb el mur de Facebook. Sense claus, tallat tota mena d'accés, no van poder entrar a la zona privada de l'adolescent. «Portem sis anys demanant l'obertura del Messenger de Malén, i segueixen sense contestar a la comissió rogatòria». La falta de col·laboració de Facebook va suposar una llosa a la recerca. Una recerca que continua oberta, policialment, amb un sumari que suma ja 12 toms i 25.000 folis.

Aixecat el secret de les actuacions, Natalia s'enfronta a ell. «És tremendament dur, no he pogut acabar de llegir-ho». Amb el dolor encara més accentuat perquè s'acosta el 28 d'octubre, «dia en què Malén compleix 21 anys», afronta els dies com pot. Fa vuit anys que estan buscant, caminant, sense guia, improvisant i lluitant amb l'únic d'objectiu de trobar. «Vius amb un forat negre en el cor. Et transforma completament», diu la Natalia. «Quan em van detectar càncer, la meva única preocupació no era que em passi alguna cosa a mi, la meva única preocupació era que em passi alguna cosa i no saber què va passar amb la meva filla. Si no lluito jo, si no la recordo jo, si no faig perquè no caigui en l'oblit, realment és quan Malén desapareixerà». Des d'aquell 2 de desembre, la Natalia viu per fer-li justícia, viu per saber la veritat. «El món gira, i respira, encara que moltes vegades vulgui deixar de respirar... Visc per trobar la meva bonica filla, visc per tu Malén».