La caiguda de les xarxes, un problema cada vegada amb major impacte

Molt més enllà de l'oci i del pur entreteniment, els experts consideren que una «apagada» de les xarxes socials com la que es va produir aquest dilluns té repercussions econòmiques, socials i, fins i tot, personals molt greus, ja que moltes d'aquestes aplicacions s'utilitzen com a eines de treball d'una forma quotidiana. Diversos experts consultats per EFE han observat a més que es tracta de serveis gratuïts que aquestes empreses ofereixen als usuaris, i que no hi ha forma per tant de reclamar cap perjudici, ja que les mateixes companyies alerten a l'hora de donar d'alta als usuaris -encara que pocs el llegeixen- que aquest servei pot veure's interromput.

Aquest dilluns van ser quatre de les principals xarxes socials i de missatgeria més utilitzades en el món (Facebook, WhatsApp, Messenger i Instagram), membres de la mateixa empresa, les que «van caure» durant més de sis hores. Segons el president de l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI), Miguel Subías, els ciutadans pensen que aquests «gegants» estan a resguard d'aquesta mena d'incidències i cada vegada dipositen més dades o informació en llocs com «el núvol» que ofereixen aquest tipus d'empreses «sense parar a llegir i a pensar que en les condicions d'ús ja estableixen que el servei pot ser interromput».

Aquesta interrupció del servei es produeix «sense cap responsabilitat», ha observat Subías a EFE, i ha incidit en què moltes persones fan «pivotar» la seva activitat personal i professional sobre aquestes xarxes, i algunes d'elles, com el Whatsapp, estan substituint a altres eines utilitzades tradicionalment per a la comunicació i la coordinació en els àmbits laborals. «Tots tenim els grups familiars i els d'amics, però tenim també diversos grups de treball», segons el president de l'AUI, i ha explicat a més les marcades diferències segons els grups d'edat, ja que els usuaris més joves amb prou feienes fan servir el correu electrònic, el telèfon o els sms.

Miguel Subías ha advertit que en les condicions «que sempre acceptem i mai llegim» figura que l'empresa no té cap responsabilitat en cas d'interrupció del servei, encara que al seu judici això canviarà amb el pas del temps perquè algunes d'aquestes aplicacions s'estan consolidant com a serveis de telecomunicacions «bàsics» per a la ciutadania i que es presten d'una forma gairebé monopolística. Marc Rivero, expert de la multinacional del sector de la ciberseguretat Kaspersky, ha subratllat que tots els grans proveïdors pateixen «caigudes» en la seva infraestructura, però en el cas dels serveis globals com els que presten Facebook, WhatsApp o Instagram aconsegueixen «molta notorietat». En declaracions a EFE, Rivero ha recordat que la caiguda patida aquest dilluns es va produir després d'un canvi fallit de configuració que va provocar una fallada en cascada, però ha opinat que en aquest cas, en tractar-se d'una caiguda dels serveis, el possible risc d'una bretxa de seguretat de les dades d'usuaris resulta «poc probable». L'empresa de seguretat informàtica Panda ha difós aquest dimarts una nota en la qual analitza què podria haver-hi darrere d'aquesta apagada i si pot tractar-se d'un error humà o d'un ciberatac.

«Una distracció humana»

Segons aquesta empresa, és possible que hi hagi hagut alguna fallada no detectada que hagi generat una cascada d'errors i ha assegurat que l'origen més comú de les grans «caigudes» sol ser aquest: «la distracció humana», però també que podria haver-se degut en aquest cas a alguna mena d'atac malintencionat. I precisament aquest dimarts, hores després de l'«apagada» d'aquestes xarxes socials, la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) ha donat a conèixer els resultats d'una recerca sobre la «nomofòbia», la por irracional que pateixen moltes persones a quedar-se sense el mòbil o a quedar desconnectats. L'estudi, que s'ha centrat en una revisió de tota la literatura científica que existeix sobre aquest tema entre els anys 2010 i 2019, apunta que les dones i els joves són més vulnerables a patir aquesta por irracional a separar-se del mòbil.