El Col·lectiu de Dones en l'Església, que lluita pel canvi d'actitud negativa que té l'Església cap a les dones, ha programat quatre cursos de formació al centre cívic Pla de Palau de Girona. La delegada, Piua Salvatella (Girona, 1950), ens defineix la paritat: "la igualtat, tenint en compte la diferència".

Per què donen tanta importància a la formació acadèmica?

Perquè és molt important. Ja n'hi ha prou que les dones servim per administrar una casa, tenir cura de mainada i avis/es (de dues o tres generacions), cursos de cuina... Les dones, igual que els homes, som capaces de desenvolupar la intel·ligència, memòria ... i estar preparades per donar una bona resposta a qualsevol de les qüestions d'avui, en l'àmbit social o eclesiàstic.

Hi ha el risc de ser interpretades només com a opositores a la jerarquia?

Tothom és lliure de fer les interpretacions que vulgui! Però la nostra intenció és que s'escolti la veu del 50% de la humanitat. No acceptem la jerarquia de l'Església piramidal, que no escolta i no fa els passos per adaptar-se als nous temps. Demanem una Església pobra i al costat dels pobres. Més fidel al missatge de Jesús. On la veu de les dones sigui escoltada. Més alegre, més sensible, i amb cor maternal... Amb les classes que hem rebut de dones de diferents confessions religioses, hem vist que el problema és el mateix, o semblant, en altres esglésies.

Hi ha paral·lelismes entre els fins del CDE i canvis en drets de les dones?

La societat va avançant, no tant de pressa com voldríem... però avança. L'Església no es mou! Fa minúsculs passos, però el pensament no el canvia, i estem igual com sempre. El paper és de filles, mares, esposes, àvies, solteres, monges... al servei dels homes eclesiàstics, i ben callades!

Maria Antònia Sabater impartirà la sessió Maneres de viure una espiritualitat transformadora. Citi'm les barreres infranquejables.

Tot està fet i decidit, tot és intocable. Manca imaginació, novetat, alegria, sentit de comunitat...

M. Assumpta Torrents argumentarà sobre l'ordenació. L'Església us diu que no és un dret, sinó un do. D'acord! Però qui diu a la jerarquia de l'Església que les dones no poden rebre aquest do? També és un do la maternitat i la paternitat, però no per tothom, o és un dret? I les diverses vocacions socials. Hi ha quelcom íntim, que cada persona home o dona rep en un moment determinat i vol donar-hi resposta. Qui pot negar aquesta crida de Déu al sacerdoci que hi ha dones que diuen que senten? Jo les crec, i suposo que no poder donar-hi resposta ha de provocar un gran patiment. Per exemple, hi ha persones que reben el do del cant, o són artistes. Qui sap per què alguns/es el reben i altres no?

Isabel de Villena, Francesca Bonnemaison, Mary Ward... és important saber qui van ser però també per què van ser silenciades.

És la història de les dones que es repeteix. És important que se les conegui, i el seu pensament. I que hi hagi dones disposades a imitar.