quest proper cap de setmana començarà la Festa Major de Girona, les Fires que certifiquen la plenitud d'una tardor en què, segons una cançó popular, El dia s'escurça, se'n va Sant Martí / les fulles ja cauen i el fred és aquí. No és una estació tan propensa a la poesia com la primavera però, tanmateix, molts autors hi han trobat inspiració per a les seves creacions poètiques. Així, per exemple, per a Rosa Leveroni aquests mesos eren com Aquestes melodies apagades/ de les fulles caient en el repòs, / com de llac adormit, en resignades / notes opaques d'un dolor reclòs, mentre que, per al poeta de Santa Coloma de Farners Salvador Espriu, la tardor evocava El vent, els boscos / moren besant la lenta / llum de la tarda./ Exèrcits de nit venen / pels camins solitaris.

Les Festes de Sant Narcís ens arriben enguany amb la desagradable sorpresa que per primera vegada el circ que s'instal·lava al sector de la Devesa el trobarem a Sarrià de Ter, ja que, amb un criteri francament discutible, l'Ajuntament ha decidit que ja hi havia prou circ amb el Rivel, que ha ocupat la Cúpula de les Arts, com si en el cas del circ no fos benvinguda la competència que sí tenen d'altres atraccions firals. El nou equipament cultural que mans privades han portat a la carretera Barcelona ja té una programació d'activitats interessant però també una contestació seriosa per part dels veïns, que comencen a veure les orelles al llop. També és una mala notícia que els firaires s'hagin plantat i no vulguin acceptar seguir oferint el dia de les atraccions a un euro, com s'havia fet fins ara, i, en el seu lloc, hagin «colat» una jornada a 2x1 en el preu, que no és ben bé el mateix. És clar que també hi ha notícies positives, com ara que el consistori no amenaci de deixar la mainada sense focs artificials com es va fer l'any passat. Durant aquestes Fires, els presos encara seran a la presó, però és evident que la mainada no en té cap culpa, dels pecats dels grans.

Seguint la interessant proposta del 2017, per a aquestes Fires del 2018 s'ha distribuït la segona entrega del llibre Anar a Fires. Mirades creuades, un recull de textos en què es barregen els records, les vivències, les mirades, les personals sensacions d'una sèrie d'autors ( Francesc Haro, Quim Oliver, Agnès Valenti...) que, en aquesta ocasió, van acompanyats per les il·lustracions d'artistes reconeguts com ara Roser Oliveras, Vicenç Huedo o Josep Maria Oliveras.

És a dir, la mirada creuada consisteix en la literatura d'autors que inicien la seva trajectòria en aquest procel·lós món de les lletres amb el contrast d'artistes ja consagrats de la nostra ciutat. Una bona idea dels serveis municipals de publicacions que aquest any es completa amb l'entrega del segon volum.

Més enllà dels aspectes lúdics d'aquests dies, els ulls segurament seguiran mirant al cel, no fos cas que tornin tempestes o un Leslie per espatllar-nos la festa. Com sempre, la zona de La Copa tornarà a bullir de gent animada i la programació musical, que enguany s'ha volgut expressament que tingués un accent femení, omplirà no només el sector de les barraques, sinó que serà present a molts altres indrets de la ciutat, tot i que no sempre a gust de tothom.

Ha estat un encert la tria dels Diables de l'Onyar com a pregoners de la festa, una elecció que s'afegeix al bon cartell de la dissenyadora Cristina Culubret, una proposta d'homenatge que explica perfectament el sentit de les Fires i s'allunya de composicions interpretatives d'altres vegades. Aviat entrarem a l'hivern, deixarem la jaqueta i ens posarem roba d'abric, però, com deia el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, Benvingut el temps aspre! Amb ell revenen / les energies de l'esforç, que importen / per enaltir tot ideal en lluita, / que és llei de nostra vida. Bones Fires!