31 de gener de 2019
31.01.2019
Diari de Girona
JOSÉ MERCÉ · «Cantaor»

«Catalunya és un lloc molt flamenc, ho ha sigut sempre»

José Mercé i Tomatito, cantaor i guitarra respectivament a més de vells amics, arriben demà a l'Auditori de Girona · Aquí parla el cantaor, en José

31.01.2019 | 00:04
«Catalunya és un lloc molt flamenc, ho ha sigut sempre»

Què és el flamenc?

El flamenc és una forma de vida, jo no he conegut altra cosa des que vaig néixer. És el que hem mamat a la meva família.

És necessari ser gitano, com vostè, per entendre'l?

Jo crec que no. El flamenc s'ha de sentir, t'ha d'agradar, tampoc no has de ser un gran expert ni res. Que t'agradi i que t'arribi, res més, no cal ser gitano.

Li ho deia per la polèmica que hi va haver amb la Rosalía, a qui per no ser gitana acusaven d'apropiar-se d'una cultura que no era seva.

El flamenc és del poble, de tothom. Andalusia ha donat quantitat i qualitat de flamenc, però sempre han sortit fenòmens d'arreu: Pamplona, Barcelona, Catalunya. El flamenc és de tots i per a tots.

O sigui, li sembla bé que la Rosalía canti flamenc.

És clar, per descomptat. I si ho fa bé, doncs meravellós, és bo que el flamenc sigui gran. Jo sempre dic el mateix: el que valgui, quedarà, i el que no valgui no quedarà. Així de fàcil,

No és un purista vostè, pel que veig.

Purista? Puristes són els que fumen puros. Això de l'ortodòxia són històries. El que s'ha de fer és cantar tal com ho sents. Home, el flamenc té una arrel que s'ha de respectar i no es pot dir flamenc a tot el que es fa, però el flamenc ha d'evolucionar igual que ho han fet totes les músiques. El flamenc no passarà mai de moda.

A quina edat va cantar per primera vegada?

De ben petit, a casa. De cara al públic vaig començar a 12 anys, a la plaça de toros de la meva ciutat, Jerez. Després ja als carnavals de Cadis, a Madrid...

No estava acollonit, amb 12 anys i amb públic al davant?

Acollonit no, cagat (riu). I més essent a la meva terra. Hi cantaven artistes grans de l'època i jo era un nen.

D'això fa molt. Pensa en la retirada?

Retirada? Em trobo divinament, la gent m'omple els teatres i canta... això dona ganes de seguir, d'estar, de fer. Soc molt feliç en aquest meu món del flamenc. Bé, traient el quart d'hora abans de començar, que ho passo molt malament.

No foti! Encara?

Fuah! I el dia que no em passi, em quedaré a casa. Ara bé, una vegada soc a l'escenari cantant el que faig és disfrutar.

Es posa flamenc molt sovint?

Em penso que soc flamenc des que em llevo fins que vaig a dormir. No sé fer res més. Vaig deixar el col·legi per cantar. A 13 anys ja m'estava guanyant les garrofes.

Encara hi ha señoritos, a Andalusia?

Ara ja menys, però hi va haver una època que sí, que hi havia el señorito. Però miri, els artistes vivien d'això. Els feien passar moltes fatigues, tota la nit cantant per després anar a casa amb alguna cosa per posar a l'olla. Afortunadament això ja ha passat, el flamenc es va dignificar.

Escenaris a banda, quina és la juerga flamenca més llarga que ha viscut?

Uf, quan era jove, les juergues flamenques duraven dos i tres dies.

Mare meva.

Era una època molt bona de convivència entre els artistes, parlo dels anys 70, quan a Madrid hi havia els més grans del flamenc. Convivíem molt, això desgraciadament s'ha perdut. Ho trobo a faltar, avui un fa el concert, puja al cotxe i se'n va.

Com el reben en un lloc tan poc flamenc com Catalunya?

Sempre bé. A més, Catalunya és un lloc molt flamenc. Ho ha sigut sempre, a Barcelona hi havia molts tablaos.

Tal com està la política, n'hi ha que volen ocultar el flamenc a Catalunya.

Doncs em sembla una gilipollada molt grossa (riallada).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació

L'últim El més llegit