05 de abril de 2019
05.04.2019
Diego Gallardo - fotògraf

«Abans que fotògraf, sóc aficionat al flamenc, és com un verí»

05.04.2019 | 22:13
«Abans que fotògraf, sóc aficionat al flamenc, és com un verí»

El fotògraf extremeny Diego Gallardo exposa a partir de dimarts al bar La Tahona, a Girona, diverses fotografies pertanyents a la sèrie Flamencuras, que de la mà de Institut Cervantes ha viatjat per tot Espanya i ha arribat a Lisboa, Rabat, Rio de Janiero i Belgrad

Què tenen en comú el flamenc i la fotografia?

Tant un com altra són dos llenguatges, dues formes d'expressió, inclús tenen aquest caràcter universal. El flamenc està reconegut com a patrimoni immaterial de la humanitat, mentre que l'arribada de la fotografia digital ha suposat també una universalització d'aquesta.

Es pot captar en una imatge el duende del flamenc?

Em penso que sí. Això del duende és una cosa molt subjectiva, però crec que sí, perquè sovint una imatge és capaç de transmetre «el moment». En definitiva, això és el flamenc. Hi ha imatges que parlen per si soles i són capaces de transportar-te a aquest moment, a explicar una història, que d'això tracta la fotografia.

Flamencuras és el que fa en Puigdemont per allà a Flandes?

(Riallada) Les meves Flamencuras són unes altres, són unes 36.000 fotos de flamenc. Jo m'he anat formant a mi mateix, i en el món del flamenc em moc de manera una mica anàrquica, en el sentit que faig el que em ve de gust. A vegades agafo una línia més ortodoxa fotogràficament, i a vegades tot el contrari. Em limito a tractar de transmetre, a suggerir visualment el flamenc.

Unes 36.000 fotos de flamenc. Es diria que això seu és una obsessió.

Gairebé ho podríem dir així. Partint que em considero aficionat al flamenc abans que fotògraf, ho podem qualificar de passió, quasi de verí o de droga, per mi. Amb el flamenc no hi ha terme mitjà, o t'agrada o no t'agrada, quan t'atrapa ja no hi ha camí de retorn.

Però si vostè ni tan sols és andalús!

És que el flamenc no és ni andalús ni murcià ni de cap lloc, ni tan sols d'Espanya. És un llenguatge universal. Això ho noto amb la gran acollida que tenen les meves exposicions arreu del món. Arriba arreu, perquè té alguna cosa capaç de transmetre.

Algun fotògraf m'ha dit que quan va a fer fotos de futbol, no pot disfrutar el partit. Li passa igual amb el flamenc?

Al contrari. Jo disfruto del flamenc, de l'actuació que estic fotografiant. Per fortuna o per desgràcia, perquè hi ha actuacions en què no apareix aquell duende que dèiem, i d'alguna manera això es reflecteix també en les fotografies. En canvi hi ha dies que tot sembla fluir, l'actuació t'arriba i alhora la plasmes en imatges.

Pensava aquell nen d'un petit poblet extremeny, que recorreria el món ensenyant les fotos que ha fet?

Mai no m'ho vaig plantejar, vaig començar a fer fotos com aficionat al flamenc. Vaig unir les meves dues passions, i he anat a poc a poc, però no sense esforç, m'he mogut molt, vas coneixent gent, et criden d'un lloc, d'un altre...

A tots els festivals flamencs, suposo.

A molts. M'agraden més els petits festivals, on el flamenc es viu més proper.

Rosalia és flamenc?

Valoro molt el que fa la Rosalia, però no s'ha de confondre amb el flamenc. El flamenc és diferent, i de fet és música de minories. Rosalia està sens dubte influïda pel flamenc, però no hi té res a veure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook