Quina població de Catalunya podia triar Maradona als anys vuitanta per passar-hi deu dies recuperant-se d'una malaltia? Lloret de Mar, naturalment, mundialment coneguda, si no per les seves instal·lacions esportives o mèdiques, per altres atractius que sens dubte devien pesar en la decisió. Maradona tenia aleshores 23 anys, qualsevol va a refer-se a Montserrat.
Fos com fos, un Maradona de qui es desconeixia si tenia ulls perquè la cabellera arrissada no deixava comprovar-ho, es va instal·lar al xalet que un seu compatriota tenia a la localitat de la Costa Brava, per posar-se en forma després de superar una hepatitis. O el que fos que hagués patit, perquè de rumors n'hi havia de tota mena, inclosos els que parlaven d'una malaltia venèria. A banda de per recuperar el to muscular abans de reincorporar-se als entrenaments amb el Barça, l'estada va servir perquè el pelusa es dediqués al salvament marítim, activitat que li era desconeguda fins aleshores i que -que se sàpiga- no va repetir en tota la seva dilatada carrera.
Només d'arribar a Lloret de Mar, Maradona i els seus acompanyants -una dotzena, la majoria argentins, entre els quals el seu mànager Jorge Cysterpiller- van decidir llogar un iot -el Puchi- al Masnou per anar a dinar a El Dorado Petit, restaurant de Sant Feliu de Guíxols i aleshores un dels més prestigiosos de Catalunya.
A mitja tarda -i és de suposar que Maradona, encara que no ho sabés, s'havia fet càrrec del compte de tot el seguici, com faria tota la vida- van embarcar per fer el camí de tornada, però entre Sant Feliu i Tossa, a l'altura de cala Salions, van trobar dos nàufrags que demanaven auxili.
Quatre desapareguts
Es tractava de dos tripulants del iot Chaparrita, que feia poc s'havia enfonsat en aquelles aigües, els únics supervivents dels sis ocupants de l'embarcació, tots ells de Roses. El rescat dels dos supervivents no va ser fàcil, degut tant a la mala mar com a l'estat de semiinconsciència que presentaven, i es va perllongar durant una hora. Si hem de fer cas del que va declarar Maradona, ell mateix va «col·laborar com tots» en l'operació de salvament.
Amb una benvinguda així el primer dia de stage a Lloret, Maradona devia pensar que no li esperava gaire tranquil·litat en aquella població que confessava no conèixer fins aleshores. Tanmateix, no va haver-hi més incidents -o no d'aquest tipus i que transcendissin a la premsa- i el flamant jugador del Barça va poder continuar posant-se en forma, en un circuit de muntanya, darrere del monestir de Sant Pere del Bosc. A les imatges que d'aquells dies a Lloret de Mar va publicar el fotògraf Pablito en aquest diari, se'l veu amb un xandall de la marca Puma i amb una pilota Adidas Tango, d'infaust record per als que en aquells temps la van haver de rematar de cap en dia de pluja, ja que equivalia a rebre un cop de mall al front. El dia que marxava, es va desfer en elogis cap a Lloret de Mar i la seva gent, que -explicava- el saludaven pel carrer i l'animaven.
Qui sap si, com un ciutadà Kane futbolista, abans de morir va recordar aquells dies de joventut a Lloret com els dies que va ser autènticament feliç, mentre mussitava, no Rosebud sinó Puchi.
