Uarxiu municipal de lloret de mar. Temporals del 1915 i el 1926 i 27.Esvoranc causat per una garbinada el 1915 davant l'ajuntament .L'avui carrer Cervantes negat pel mar el 1926. El 1927 va quedar parcialment destrossat el sector de llevant.

n cop ha frenat el temporal ara és moment d'avaluar desastres, preguntar-se les causes, fer autocrítica i buscar solucions. Un veí de Blanes de 71 anys, Antonio Viñas, feia memòria ahir i destacava que no recordava una llevantada tan virulenta a la Costa Brava amb tots els anys que carrega a l'esquena. El problema principal d'aquest temporal és que d'aquesta virulència es presenten amb escassa recurrència, com a molt cada cinquanta o cent anys, destacava ahir un biòleg i investigador del CSIC de Blanes, Enric Ballesteros.

L'home ha construït en els darrers anys en llocs on el mar molt de tant en tant també té el seu espai. Si ens centrem en Blanes, on el passeig ha quedat de tot destrossat, el problema encara és més greu perquè ocupava plenament tota la zona de platja, sensible a qualsevol temporal i per aquest motiu és "lògic que quedin envaïdes". La resta de passejos a zones de rereplatja haurien de guardar també espai de transició. De totes maneres cal tenir en compte que no han estat només els homes els que han patit les conseqüències, el mateix passa amb les espècies marines. Moltes espècies han anat a parar a les platges, així han sortit molt més malaparats que nosaltres pel que fa a víctimes. I és que "l'home es posa més enllà del que li toca i la natura, de tant en tant, li ho recorda", va acabar recordant l'investigador del CSIC de Blanes amb un to més aviat crític.

Les imatges d'aquests dies eren passejos destrossats, vaixells al mig de carrers i brutícia a platges amb poca sorra de forma generalitzada a la costa catalana. El passeig de Lloret de Mar a principis de segle donava de seguida pas a la platja, tot i que l'ajuntament s'hi acostava perillosament. Lloret ha patit menys durant aquesta llevantada, però el temporal més fort que recorden es remunta al 1947, quan les onades van destruir tot el veïnat de pescadors de Venècia.

La història ens recorda que els temporals vénen en cicles d'uns tres anys i que les platges obertes i profundes com les de Lloret, Tossa i Blanes són de les que pateixen més ja que a les ones els és possible agafar més impuls quan s'apropen al litoral, explica l'antropòleg lloretenc, Jordi Drapé.