és una història educativa i alegre, des que se sap que el president dels valencians vesteix de gorra fins que guanya per dos a un a Mestalla que no hi hagi delicte en això. Pel mig hem vist actituds exemplars de l'home que estava boig perquè se sabés la veritat i contribuïa a això dient que havia pagat en metàl·lic cada vestit amb diners de la farmàcia de la seva dona encara que ara que no s'aprecia delicte accepta que els els van regalar. La sentència ha estat exemplaritzant: no hi ha suborn ni actiu ni passiu. Com no hi ha pena, hi ha glòria. (Heu perdut, sociates) En el judici paral·lel segueixen les deliberacions a porta oberta i discuteixen fins als uixers perquè ningú els regala res i si volen una visera de la caixa d'estalvis han de fer cua. (Quant ressentiment). Com s'aprecia més el poder que la generositat, hem vist com s'aclama al que rep els regals -¡presidente, president!- no al que els dóna: ¡Bigotes, Bigotis!
Només "El Bigotes" regala perquè sí, perquè és detallista, per ser estimat ("t'estimo", li confessava Camps). Està en les seves converses que enviava regals als poderosos, li donessin negoci o no. Enviava bosses de marca a Rita Barberá, alcaldessa de València, encara que ni tan sols li digués que ho volia. Ella entenia molt bé la seva generositat: agafava la bossa sense donar res a canvi, sense sospita de suborn, sense estovar el seu cor, sense moure la seva voluntat. Pensava seguir agafant-los i portant-los. Rita, Rita, el que es dóna... I quan va creure que, amb el debat, corrien perill es va agafar a ells com qualsevol dona que tem que li treguin la bossa. Ens hem assabentat que tot aquest escàndol no resta vots. Al contrari, mobilitza. Ja hauran pres nota els equips d'estratègia i quan el PP necessiti un punt més només ha de posar-se sota sospita. Exemplar tot, oé, oé, oé.
