o és fàcil treure l'entrellat de la història perquè, com passa sovint en aquests afers on la política es barreja amb els diners i amb les relacions sentimentals, l'embolic està servit. Tot arrenca amb la fortuna de Liliane Bettencourt, propietària de l'imperi cosmètic l'Oréal, que es xifra en 17.000 milions d'euros. La teranyina narrativa comença el 2006, quan Florence Woerth, l'esposa del ministre de Treball del govern francès, que treballava per a l'octogenària milionària com a assessora financera de l'empresa, va emetre una ordre de pagament en efectiu per valor de 150.000 euros en plena campanya electoral a favor del partit del president, Nicolas Sarkozy.
Quan hi ha diners pel mig hi sol haver algun familiar que, angoixat per la pressa d'heretar, fa l'impossible per precipitar aquest moment. És el que li deu haver succeït a Françoise Meyers-Bettencourt, la filla única de Liliane Bettencourt, amb la qual no es parla des de fa tres anys i de la qual assegura que pateix, a més d'una potent sordesa, una malaltia neurològica que li provoca pèrdues severes de memòria i de localització espaciotemporal. Vaja, que vol que el jutge la declari inhabilitada per seguir gestionant la primera fortuna francesa i poder accedir, així, en exclusiva als béns de la Sra. Bettencourt, entre els quals es troba una illa de les Seychelles valorada en 500 milions d'euros.
Entre els personatges d'aquesta història novel·lesca, plena d'ambicions i intrigues, no podia faltar un majordom que xerra més del compte i acompanya els seus testimonis amb gravacions de les converses de la seva mestressa, com tampoc un personatge tèrbol, anomenat François-Marie Banier, fotògraf, escriptor i pintor, amic de la milionària i odiat per la filla. Com diu l'eslògan de la firma, ella s'ho val.
