Rere els dos gatets de ceràmica xinesa que empaten eternament jugant a paper, pedra i tisores o rera el nen de quatre anys que s'entreté a obrir i tancar el cotxe que acaba de comprar a preu regalat hi ha la ment de dos joves gironins (Sito Morillo, esquerra de la foto, i Oscar Martínez) que han trobat en la publicitat una manera de guanyar-se la vida però, també, una manera de divertir-se.

Hem d'anar amb especial precaució quan tractem amb vostès els publicistes perquè no ens enganyin?

No. La idea que la publicitat és un engany és una idea falsa.

Doncs jo encara tinc ben presents alguns disgustos amb els Clicks de playmobil que sortien a la tele i els que venien dins la caixa.

A veure, hi ha un tipus de manera de fer publicitat que no canviarà mai perquè hi ha gent per tot però el que intentem fer nosaltres no és això. Nosaltres intentem que la publicitat diverteixi, que entretingui i que serveixi per mostrar un producte i perquè el consumidor pugui decidir si li agrada o no.

Les seves campanyes estan sempre marcades pel to humorístic?

El que més ressò mediàtic ha tingut han estat aquests anuncis en que optem per l'humor absurd però hem fet moltes altres coses. És cert que quan fem coses serioses, de llestos, no ens queden tan bé. Normalment quan més bé surt una història és quan ens divertim, quan riem treballant. Si nosaltres no ens ho passem bé l'anunci no funciona.

Ho tenen complicat, doncs, perquè algun dia els encarreguin una campanya de la DGT.

L'Òscar i jo treballem en equip i fem de tot, hem de dominar diferents registres perquè l'agència on treballem, Publicis, ens encarrega diferents projectes. L'anunci de la cervesa Mixta ens ha fet coneguts per usar una fòrmula molt concreta que es basa fonamentalment en la meva veu i en l'accent que hi poso però nosaltres no volem quedar etiquetats per haver posat una veu a una campanya.

Els locutors i els actors de doblatge diuen que la gent els identifica per la veu. A vostè també?

No, en general no. El meu castellà és peculiar perquè els meus pares són d'Extremadura i jo he agafat un accent tot estrany però a mi només m'ha reconegut per la veu gent del món de la publicitat, gent que s'hi fixa i et diuen "tu no ets del de l'anunci aquell?".

Què ha de tenir un anunci per enganxar, per arribar al públic?

Jo tinc 27 anys i no sóc un filòsof d'això! En tot cas sí crec que un anunci ha de cridar l'atenció, ha de funcionar ja des de la primera vegada que el veus. Malament si s'ha de repetir moltes vegades per fer arribar el missatge.

Els publicistes canvien de canal a les mitges parts de les pel·lícules?

Els anuncis els intentem mirar per saber què fan els altres, per saber com treballen. El que no suporto és veure'n un en què surti la meva veu, em desagrada profundament.