Romà Gubern (Barcelona, 1934) suma mig segle escrivint de cinema i impartint classes i conferències a mig món. Membre fundador de l'Institut del Cinema Català, ha estat president de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema i ha format part del jurat de festivals com els de Sant Sebastià o Mar del Plata. Guionista de cinema i televisió, és membre de l'Acadèmia de Cinema i un defensor del talent d'Agustí Villaronga, a qui ja va descobrir en la seva primera pel·lícula.

Vostè també corona El discurs del rei?

És una bona pel·lícula, encara que tradicional, i com a tal, conservadora. El seu és un premi a l'obvi, al bon ofici. A El cisne negro hi ha més inventiva; sense ser nova, em sembla més atrevida i innovadora. Els Oscars mai han estat avantguardistes, Hollywood és la indústria de l'establishment.

I res més?

La inventiva del cinema modern també és a Hollywood. La pel·lícula dels germans Cohen (Valor de ley, 10 nominacions, cap Oscar) és un clàssic amb una mirada que renova i regenera un gènere donat per difunt, el western.

Per a qui es va reservar el seu vot a la millor pel·lícula als Goya?

Per a Pa negre. El de millor realització el vaig donar a una altra. La rumorologia diu que solament vota el 30 per cent dels acadèmics. La resta, per mandra o perquè no veu les pel·lícules, no vota. Jo em vaig decidir per la pel·lícula de Villaronga perquè reflecteix una època molt dura, la del franquisme, que vaig viure; i perquè està ben dirigida, ben interpretada i ben argumentada. A mi també em va sorprendre com va arrasar al palmarès.

El seu triomf servirà perquè molts descobreixin Villaronga

Villaronga ja va demostrar que era un director amb talent amb la seva primera pel·lícula, Tras el cristal, un film extremadament atrevit, fort i transgressor. Després va fer altres pel·lícules no tan notables.

De què peca el cinema català?

El cinema català està a la trinxera del cinema d'elit. Es pot dir que existeixen tres tipus de cinema: el del gran espectacle, el de la producció mitjana, i el cinema experimental, el petit, el de Ken Loach. A Catalunya es produeix una anomalia: solament hi ha cinema elitista i minoritari. M'agradaria que hi hagués un Almodóvar català. La seva irrespetuositat amb les institucions i el poder polític no es viu al cinema català. A Catalunya, pot més el seny que la insolència.

La llei Sinde és un bon principi?

Jo també sóc un damnificat per la pirateria. Tinc llibres que estaven vius i han deixat de vendre's per ser a la xarxa. M'han robat els drets d'autor. Els dos països del món que més pirategen són Corea del Sud i Espanya. Als Estats Units, si pirateges vas directe a la presó. Jo també sóc internauta i usuari, però no per robar als altres.

No sortir a la tele és avui un signe de distinció?

La frase d'Umberto Eco segueix vigent. Amb tanta oferta una de les raons de la banalització de la cultura de masses és cridar molt per deixar-se sentir. Telecinco n'és el paradigma. I ara ens diuen que la TDT és una gran cascada d'oferta diversificada... Jo solament veig tarots i telebotigues. La gran expectació científica que va sorgir amb la televisió ha acabat en mans de titellaires. Avui, un 75 per cent del que es veu a la televisió és escombraria i un 25 per cent qualitat.