David Rovirola (Caldes de Malavella, 1977) ha publicat Berlín Hermannplatz (Edicions CCG), un diari en imatges de Berlín, on va residir entre 2009 i 2010. De les 270 pintures del llibre, en mostra una trentena en l'exposició que es va inaugurar ahir al Casino de Girona

Quant temps cal passar a Berlín per poder dir amb raó Ich bin ein Berliner?

Per poder dir jo sóc berlinès cal estar-hi anys, a Berlín, tot i que Kennedy en fes prou amb un dia. Ara bé, per creure que Ich bin ein Berliner significa jo sóc un xuixo de crema, cal molt menys temps.

Com acaba convertint-se en llibre allò que només havia de ser un catàleg?

Quan era allà, el xicot de la meva companya de pis va morir de sobredosi; al llibre hi ha moltes referències a ell. Mesos després es va suïcidar un meu col·lega. I al final de la meva estada allà, va morir el meu pare de càncer.

Com per no oblidar mai Berlín...

Han sigut tres morts molt importants per mi. Aquest llibre està dedicat a tots ells. Volia recordar aquest any que m'ha marcat tant.

Quan mor algú proper queden sempre coses a dir-li?

Queden coses que voldries haver-li dit, però també queden coses a recordar durant anys. Per això em vull mirar aquest llibre d'aquí a vint anys, i així recordar el meu pare, els meus amics morts...

Una imatge porta més feina que mil paraules?

No. Mil paraules som molt més difícils. Jo penso que per aprendre a pintar has de llegir molt. A mi el que m'inspira són els poetes. Al llibre es nota molt.

Poesia i pintura són germanes?

És que per aprendre alemany llegia llibres bilingües castellà-alemany, i el més fàcil és la poesia perquè els fragments són curts. Aleshores el que llegia m'inspirava. Només quan em sentia més segur de mi mateix m'inspirava allò que veia.

L'art el va ajudar a integrar-se?

Quan ets en un lloc i no parles la seva llengua, els teus primers amics són els llibres i els museus.

Hi ha imatges de Berlín més fàcils de descriure amb un dibuix que amb paraules?

Sí, perquè Berlín no és una ciutat maca. El millor de Berlín és l'experiència que s'hi viu, i potser els sentiments, les impressions, es capten millor amb un dibuix.

Al títol juga amb Berlín Alexanderplatz. Vostè també envesteix contra les convencions burgeses?

He, he, no aspirava a escriure res tan extraordinari. Contra les convencions burgeses sí que hi estic, però li confesso que no sóc gaire combatiu (riu).

Quants trossos de mur li van intentar vendre?

Jo diria que els que encara queden ja són d'altres murs. El mur l'han repintat aquest any i ja no té la gràcia que tenia. Els berlinesos s'hi refereixen despectivament com El mur pintat.

Què és el nazisme per als berlinesos?

Prefereixen no parlar-ne. Inclús els monuments en record de l'holocaust són molt subtils. Només cal que li digui que on hi va haver el búnquer de Hitler, hi ha un pàrquing. Si ningú et diu què hi havia allà, només veus cotxes aparcats.