Totes les administracions haurien de destinar més suport econòmic per controlar la immigració a Salt. Així ho va manifestar el reconegut catedràtic en Dret de la Universitat Autònoma Eduardo Rojo, que ahir va ser a Girona en el marc d'unes jornades sobre la reforma de la llei d'estrangeria i la relació entre la immigració i el treball. Rojo va remarcar que la situació de crisi pot haver accentuat els problemes de convivència derivats de les altes taxes d'immigració que hi ha en aquesta localitat gironina.
El catedràtic va manifestar que la gestió d'un tema tan delicat com el de la immigració a Salt "s'ha anat fent bé", i va elogiar les polítiques de l'alcaldessa Iolanda Pineda. En aquest sentit, Rojo va celebrar que el nou Pla d'Integració està ben organitzat i s'ha de posar en marxa el més aviat possible per resoldre una situació "excepcional, que no és el reflex de la realitat del nostre país". No obstant, va suggerir que les administracions (tant catalanes com espanyoles) posessin més recursos a controlar aquestes situacions.
En la seva ponència, Rojo va insistir en la importància de la regularitat dels nouvinguts com a element de cohesió social. En aquest sentit, va recalcar que "cal evitar la situació d'irregularitat dels que arriben per primer cop al nostre país pel be d'aquesta cohesió", i va afegir que una de les solucions passa per coordinar i adaptar les polítiques d'immigració entre l'Estat espanyol i els governs autonòmics, i equiparar-les a les de la Unió Europea. També va afirmar que les normatives avui en dia van a remolc dels canvis socials
Rojo va cloure una jornada organitzada per la Universitat de Girona sobre la reforma de la llei d'extrangeria, un esdeveniment que va reunir diversos especialistes en aquesta matèria. En el transcurs d'aquest, es va posar de manifest que la Generalitat té competències a l'hora d'elaborar els informes d'arrelament i, per tant, pot afegir els elements que vulgui en els barems per emetre un certificat favorable als immigrants que es troben en processos d'arrelament, renovació del permís de residència o obtenció del reagrupament familiar.
El secretari general d'Immigració de la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració, Markus González, va recordar així que el Govern pot decidir si vol que el català sigui clau per avaluar el grau d'arrelament d'un nouvingut. Tot i això, González va reiterar que qui té les competències en l'atorgament de permisos és l'Estat i que aquests informes seran "determinants però no vinculants".
L'Estat, a través del reglament d'estrangeria, estableix uns requisits mínims del que s'ha d'incloure en els informes d'arrelament. A partir d'aquí, les competències sobre aquests informes són les autonomies les que han de decidir de quina manera es fan aquests certificats, què avaluen i si els emeten des del governs autonòmics o es deriva a les administracions locals. Segons aquesta distribució de competències, la Generalitat pot decidir si vol que el català sigui determinant a l'hora de tenir un informe favorable.
Els informes d'arrealment serveixen per decantar la balança en processos de regularització com la renovació del permís de residència o l'obtenció del reagrupament familiar. El secretari general d'Immigració, Markus González, va explicar que són uns certificats que l'Estat té molt en compte i que seran "determinants" a l'hora d'autoritzar un permís. En cap cas, però, seran vinculants. L'última paraula és de l'Estat, que és qui té les competències i decideix si atorga els papers o no.
Menors repatriats
Markus González va participar ahir en una jornada a la Facultat de Dret de la UdG que va tractar sobre la reforma del reglament d'estrangeria. Una de les novetats d'aquest reglament és que dóna més pes a la fiscalia i als consolats per poder identificar els menors d'edat que arriben al país sense acompanyament. La intenció és poder determinar de quin país prové el menor i qui és la seva família per, sempre que sigui convenient, repatriar-lo.
