Quan aconseguim gratar uns dies de tranquil·litat al dia a dia obstinat, prenem consciència de realitats que la quotidianitat et fa inadvertides. L'efecte és similar a la sensació d'estrenar unes ulleres amb graduació nova, el primer dia que te les poses hi veus més clar i perceps detalls desconeguts. El dia a dia ens torna resignats davant veritats universals perquè ens manca el temps per refutar-les. I així anem passant, circumdats de missatges que van sempre en la mateixa línia, com soldats en formació disposats per a l'atac.
D'un moment de clarividència posttrencament de la rutina diària, he descobert la fal·làcia d'atribuir a la joventut l'exclusiva de la indignació. El guru actual d'aquesta idea, que ja va abanderar el moviment hippy als anys seixanta, és Stéphane Hessel, un autor de 93 anys. El seu llibre Indigneu-vos ha esdevingut un fenomen literari que amb tota probabilitat serà un èxit de vendes d'aquest Sant Jordi previsiblement descafeïnat.
La seva condició nonagenària i la del seu prologuista, l'escriptor i també pensador José Luis Sampedro, és l'antítesi perfecta per atrapar l'interès dels joves cap a aquesta obra que busca sensibilitzar-los en favor de la protesta i la mobilització i contra la injustícia social, el desgovern i la incompetència dels polítics.
Ara toca indignar-se, però no només els joves, sinó tothom. Perquè el moment actual no hi ha per on agafar-lo, perquè miris cap on miris, tot sembla que trontolli. Les dades fan feredat i ja no em queda espai per posar-ne. Les formes de mostrar aquest clamor poden ser molt diferents , no es tracta de sortir al carrer i fer barricades però sí de fer arribar la nostra protesta davant de tants i tants errors que s'estan cometent en els darrers anys de crisi. Els canals per fer-ho hi són i, les ganes, també.
