Un dels debats que s'ha obert en el món cultural és sobre el futur de les biblioteques. Als Estats Units, on el llibre electrònic està substituint a passes de gegant el físic, es pregunten què es farà de les catedrals del llibre. Hi ha dues opinions radicalment diferents. Hi ha qui pensa que d'aquí a trenta o quaranta anys no existiran els llibres de paper. Tothom podrà accedir a través d'instruments electrònics a la bibliografia universal, pagant pocs diners per la lectura desitjada. Els espais físics anomenats biblioteques desapareixeran per convertir-se en quelcom molt diferent. L'opinió contrària considera que el llibre físic, com els diaris de paper, seguiran convivint perfectamente amb l'electrònic. Creuen que les llibreries i les biblioteques existiran ja que sempre hi haurà un lector potencial que desitjarà ser sorprès, que comprarà o llegirà una lectura per atzar, perquè la veu i la comença a fullejar per acabar llegint-la. Entre una opinió i l'altra, el terme intermedi. Les biblioteques seran llocs mixtos, on es podran descarregar llibres electrònics gratuïtament o bé llegir-los físicament, depenent de cadascú.
Com sempre, intentar endevinar el futur és un joc sense fi. Fa vint-i-cinc anys, en començar a estudiar Periodisme, ja existien estudis que avalaven un futur en el qual tots llegiríem diaris electrònics que podríem enroscar com si fosin de paper. Porto uns quants anys sentint que d'un moment a l'altre la TV podrà fer-se servir per mirar Internet. Existeix la tecnologia, però el cost de comercialitzar-la és molt car.
Mentrestant, ens desesperem amb la TDT, amb un senyal que funciona pitjor que la TV analògica. Que a les biblioteques del futur no confonguin qualitat amb quantitat.
