Daniel Giralt-Miracle és crític d'art de prestigi internacional i va ser comissari de l'Any Gaudí, el 2002. Unnim Obra Social el va dur dimecres a la Casa de Cultura de Girona per parlar precisament de la figura de Gaudí, la seva vida, la seva obra i el seu pensament

No hi ha un excés de "Anys de"?

Hi ha casos justificats i casos injustificats. En el cas de Gaudí, Maragall i Verdaguer ho trobo justificat perquè van ser figures no prou valorades en el seu moment. O que no se'n parlava.

Quin era el cas de Gaudí?

La seva apreciació el 2002 era mínima. Els seus edificis no es podien visitar, no havien estat restaurats. I l'opinió pública respecte ell era de menyspreu i marginació. Amb l'Any Gaudí es van descobrir aspectes que no eren ni del Gaudí místic ni del Gaudí monstre.

Vol dir que per als joves d'avui Gaudí no és més que un premi de cinema?

Espero que sí, i més que una desfilada de moda. Quan jo era jove la projecció internacional de l'art català era només el Picasso jove, Miró i Dalí. I en aquests moments no hi ha cap exposició internacional sobre Catalunya que no tingui Gaudí de figura central.

Va patir amb les obres del TAV a Barcelona?

Sempre vaig creure que l'enginyeria contemporània està molt avançada i els recursos tècnics són molts, no vaig ser catastrofista. El risc zero no existeix, però la cohabitació és important. Amb el temps passarà com al metro de París i el Louvre, i d'aquí vint anys hi haurà una parada del TAV directe a la Sagrada Família.

És un tòpic la importància que han tingut els turistes japonesos en el reconeixement de Gaudí?

Cal reconèixer que és veritat. Els primers encuriosits per Gaudí van ser els japonesos, i en van ser uns grans impulsors. No sé si el van entendre -perquè per ells els sants i verges no serien més que una llegenda- però els va subjugar la força de Gaudí.

No són pocs els experts que consideren que aquesta Sagrada Família no és el que hauria volgut Gaudí.

És evident que Gaudí no ha pogut dirigir l'obra. Segurament hauria fet canvis i transformacions, però hi ha fidelitat al seu llenguatge. No diré que és una obra de Gaudí, però sí, com diuen els francesos, aprés de. A partir de Gaudí. I en aquest grau hi ha fidelitat.

El Gaudí arquitecte hauria sigut igual sense el sentiment religiós?

En Gaudí el sentiment religiós és profund, en ocasions excessivament dramàtic. La fe el turmenta, però alhora l'inspira.

No és conservador dir que "l'originalitat és el retorn als orígens"?

Conservador o genial. Tornar als orígens no és copiar el d'abans, vol dir buscar la raó de ser. Fer recerca, i això és científicament el més avançat.

L'art ha deixat de ser seductor, com Gaudí creia que havia de ser?

Ha passat per molts períodes. Ara estem vivint nous llenguatges artístics pensats per a la xarxa i la instantaneïtat, no per als museus. Cada moment té el seu art. Fer gaudinisme avui seria rídícul, com seria fora de temps pintar quadres renaixentistes.