Les comarques gironines van perdre 4.005 establiments comercials entre els anys 2007 i 2010. Ho assenyala el darrer Anuari Econòmic de La Caixa, que constata la duresa de l'ajust per al sector comercial minorista gironí, que té avui gairebé els mateixos locals que l'any 1997.
La crisi també s'ha deixat notar en l'activitat industrial i de la construcció, que ha perdut un 15 per cent dels seus establiments en 5 anys, mentre que la restauració és el sector amb millor evolució: el 2010 hi havia a Girona 5.733 bars i restaurants, un 1,8 per cent més que cinc anys abans.
L'informe de La Caixa analitza els prop de 100 municipis gironins de més de mil habitants (hi ha informació detallada en el quadre adjunt), però para una especial atenció en l'activitat comercial.
L'anàlisi de l'entitat permet veure com la caiguda de l'activitat del petit comerç ha estat especialment traumàtica en els municipis més petits. Així, les poblacions gironines de menys de 1.000 habitants han vist tancar una quarta part dels comerços entre els anys 2005 i 2010, mentre que en els de més de mil habitants la caiguda mitjana ha estat del 14,6 per cent.
No obstant això, també hi ha municipis de més de mil habitants, com Riells i Viabrea o Sant Julià de Llor, on la reducció del teixit comercial minorista s'acosta al 50% en cinc anys.
Tot i l'adversa conjuntura econòmica i el pocés de concentració que ha viscut el sector financer la quantitat d'oficines bancàries es manté en 789, a penes tretze ?menys que el 2006 (un banc i tres caixes més). Les dades indicarien que, tot i l'accelerat tancament d'oficines, sobretot de caixes d'estalvis, dels darrers mesos, entre 2006 i 2009 també es va registrar un creixement important de la xarxa comercial de les entitats.
Un altre dels elements d'anàlisi que ofereix l'Anuari Econòmic és la taxa d'atur, mesurada respecte a la població activa potencial. En aquest sentit, Girona és la quinzena demarcació de l'Estat amb més atur, amb una taxa del 9,7 per cent de desocupació, que a Catalunya només millora la provincia de Lleida (8,7 per cent).
L'estudi situa Sant Cugat del Vallès com la ciutat catalana de més de 50.000 habitants que menys atur va registrar el 2010 entre la població de 15 a 64 anys. Amb un 6,5 per cent d'atur, el municipi del Vallès Occidental, se situa per davant de Castelldefels, amb un 8,9 per cent de desocpació, i Barcelona i Girona, amb un 9,3 per cent.
Sant Cugat ambé és la tercera ciutat espanyola amb menys desocupació, després de Pozuelo de Alarcón (Madrid) i Calvià (Balears).
Catalunya, al capdavant
Un any més, Catalunya segueix encapçalant els rànquings de l'Anuari de La Caixa. Amb un 16 per cent de la població estatal, genera el 19 per cent de l'activitat econòmica d'Espanya. Destaca especialment pel seu índex industrial (19,4 per cent) i comercial (17,2 per cent).
Pel que fa a la quota de mercat, un índex que mesura la capacitat de consum relativa en funció de variables com el nombre de telèfons, cotxes, oficines de banca o comerços, Catalunya (16,1 per cent) és segona del rànquing per darrere d'Andalusia (17,1 per cent).
Amb aquest anuari, l'Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmic de l'entitat financera recopila indicadors econòmics, comercials i demogràfics d'àmbit municipal, que "posa a disposició d'investigadors i d'un ampli públic d'empreses, professionals i particulars interessats en aquest tipus d'informació", indica La Caixa en la seva pàgina web.
L'informe recull dades estadístiques procedents de múltiples fonts sobre cadascun dels 3.252 municipis espanyols de més de 1.000 habitants, la població dels quals representa el 96,8 per cent del total estatal.
Mitjana estatal
A més de la base de dades, també s'ofereix una selecció d'indicadors, on destaca el capítol d'equipament mitjà dels municipis espanyols. Com a referència, per cada 1.000 habitants hi ha: 468 automòbils, 432 telèfons fixos, 208 línies de banda ampla; una oficina bancària; 15 activitats industrials; 18 activitats comercials minoristes; i sis activitats de restauració (restaurants, cafeteries, bars, quioscos, etc.).
