La vaga general,convocada per al dia 29 de març , és un eina de rebuig a les polítiques que ens porten a més recessió, a no reactivar l'economia i sobretot a precaritzar els drets laborals i socials, convertint en la individualització en tot, amb la consegüent reducció de garanties dels treballadors i treballadores i a la correlativa ampliació del poder empresarial unilateralment en qualsevol decisió.

La vaga general no és només contra una reforma, és per la dignitat de les persones.

Aquesta reforma, detonant de la vaga, és una reforma de moltes reformes. A primer cop d'ull és la reforma de l'acomiadament, tant per la baixada del seu cost com sobretot per l'ampliació de les causes d'acomiadament arribant fins a la previsió de disminució de vendes, que no necessàriament vol dir d'ingressos, i el que provocarà a la pràctica no és la reducció del 45 dies al 33, sinó que s'anirà directament als 20 dies, per tant, amb una disminució de costos laborals en acomiadament de prop de 70%.

Però també és la reforma de la rebaixa del salari, sense cap tipus de proporcionalitat, una disminució de vendes en dos trimestres, és suficient per abaixar el salari, aplicar mobilitat funcional o geogràfica. Quina activitat econòmica, per molt estable que sigui, no té dos trimestres pitjors que els anterior, en algún moment de la seva existència? I si no t'agrada, acomiadament de 20 dies per any treballat

Podem resumir que per a una persona treballadora: "amb dos trimestres et retallen el sou i amb tres t'acomiaden". Però això és la façana de la reforma i l'impacte directe i immediat que ja estem patint a hores d'ara (s'han triplicat els ERO en aquest mes d'aplicació). Darrere, hi ha una reforma més estructural que va directament a la destrucció de les relacions laborals i dels mínims drets que teníem en el mercat de treball.

Fins ara, en legislació i teoria laboral es parlava de les relacions laborals, a partir d'ara ja podem parlar de les imposicions empresarials.

L'empresa és converteix en jutge i part. La reforma dóna a l'empresa el do diví de la veritat absoluta. L'empresa decideix si hi ha causa i l'aplica, i ni l'autoritat laboral i en algun casos ni el jutjats podran entrar en el fons de la causa, arribant a l'extrem que el treballador passa a ser culpable fins que no és demostri el contrari, és a dir en cas d'acomiadament serà el treballador qui haurà de demostrar la improcedència i no l'empresa. Canvi del "in dubio pro operario" per "in dubio pro empresario".

Teníem una legislació que buscava certs equilibris, entre els treballadors i les empreses, aquests equilibris en bona part han desaparegut: autorització pública dels ERO, mediació en el conveni o en el Tribunal Laboral de Catalunya,... uns instruments que fomentaven la negociació i l'acord. Aquest equilibri ha desaparegut i per tant, implicarà més judicialització i més conflictivitat laboral,s'anirà cap a la mobilització, major radicalització i més convocatòries de vagues, cosa que no agrada a ningú.

Però, sobretot és una reforma de canvi de model social ,a pitjor. Ens porta a un model , ja no dels anglosaxons, sinó al de models socials de països en vies de desenvolupament. Si amb els acords anteriors havíem negociat amb l'empresariat una flexibilitat negociada i sectorial, que és el camí d' Europa, ara serà una flexibilitat imposada i arbitrària que ens porta al camí del Sud, que no portarà a la competitivitat i a la productivitat a les empreses, que és el que necessitem. Si la reforma només porta a la baixada de salaris, de cotitzacions, de més acomiadamants , de rebaixes de quota empresarial i de seguretat social, d'aquí poc ens diran que el sistema de pensions no és sostenible i que cal abaixar les pensions i retallar les prestacions d'atur , i d'ajudes socials.

No es pot continuar amb polítiques només de retallades,en educació, en sanitat en drets... aquestes polítiques d'austeritat ens està portant a més crisi i a més atur i a la direcció de Grècia i Portugal. Si es combina austeritat i reactivació econòmica sorgiran oportunitats (com comença a passar als EUA) si no, estem condemnats al fracàs.

Cal revelar-nos i no resignar-nos! Hem passat per moments pitjors en la nostra història des de tots els àmbits, i hi ha gent que s'hi ha jugat molt per avançar en drets i no podem deixar que ara es perdin com si res. Els que creiem en les persones, en el progrés, a avançar davant les dificultats no podem estar impassibles davant una reforma profunda de l'estat del benestar, deixant que destrueixin fins i tot els pocs dics de contenció , veient que anem cap a la privatització i l'encariment de la sanitat i de l'educació -"si només els rics estudien només els rics sabran"... cantava en Raimon- . És a dir que no podem permetre que ens robin allò que hem anat guanyat pas a pas. Depèn de tots aturar la destrucció del progrés i cercar noves vies de desenvolupament.

Per tot això i perque com deia en Josep M. Terricabres l'any 2002, en la intervenció final de la vaga que va servir per derogar el decret llei que havia imposat el PP, "Quan els treballadors estan amenaçats també ho està la democràcia"

El 29 M tenim argument , raons i motius per fer vaga, de forma activa no anant a treballar i passiva no comprant ni consumint enlloc per parar l'activitat econòmica,només així demostrarem que som molts i podem, així res ens aturarà.