Els consumidors consumits seguirem comprant mentre ens quedi un euro de sang. No obstant això, adaptarem els nostres hàbits antany frívols a una situació d'emergència. La nostra discriminació positiva va salvar la capa d'ozó quan ens vam negar a adquirir quètxup fluorocarbonat, no gràcies. En un noble pas més enllà, el nostre discerniment millorarà les estadístiques de l'atur. Hem comprovat que abunden les empreses d'èxit amb pocs empleats, una carestia que redunda en el servei que presten. Les combatrem mitjançant l'enèrgic gest de negar-nos a fer cues. On hi ha més d'un client esperant, hi hauria d'haver més d'un treballador atenent.
Els militants del consum de guerrilles ens neguem a col·laborar amb els desaprensius que regategen en empleats. En desertar dels seus comerços, bolcats al maltractament simultani d'empleats i clients, ajudarem altres firmes atribolades i que no han acomiadat els seus treballadors. Els guerrillers del consum atresorem una animadversió singular cap als qui combaten la minva de la clientela elevant els preus als compradors resistents, una altra vegada doblement afrontats.
Càstig a mercaders. Castigarem amb igual acarnissament els mercaders que han retallat les racions o la qualitat dels productes que expenen. De nou, ens comprometem a acudir en processó als qui mantenen l'excel·lència costi el que costi, i dispensen un afecte especial cap als supervivents. La densitat d'aquest manifest ens ha deixat sense espai per apreuar el valor que adjudicarem a l'amabilitat en el tracte, especialment desitjable en temps d'agonia econòmica. El somriure del comerciant és el descans del guerriller, la pausa imprescindible abans de reprendre la recerca del producte ideal al preu ideal, servit pel treballador ideal en l'empresa ideal.
