Les mestres gironines de la promoció 1949-1952 es retroben avui en un dinar que han organitzat quatre d'elles al Carlemany. A més de Maria Casacuberta, a qui entrevistem aquí, han col·laborat en la trobada Montserrat Vidal, Roser Avellí i Maria Àngels Ferrer

Una trobada després de 60 anys és sobretot un recompte de supervivents?

Un mica sí, en certa manera ja té raó. Però ho agafem més com la renovació d'una amistat que vam tenir fa temps.

Explicaran moltes batalletes?

Suposo que sí (riu). Ja només en quedem la meitat, dels 72 que érem, i és d'esperar que sortirà una mica tot.

En aquests 60 anys l'ensenyament ha anat a millor o a pitjor?

Hi ha coses que estan millor avui, i d'altres no tant. Però jo diria que en general ha millorat.

Com eren aleshores les classes de l'Escola de Magisteri?

Eren adients al que hi havia en aquell temps, no podíem demanar més. Hi havia molta pobresa, molt poc ensenyament, molt d'analfabetisme. S'havien de formar unes quantes mestres, i es primava més la formació que la instrucció.

No devia ser normal que una dona volgués estudiar.

No era anormal, no es pensi. Moltes ho volien, el que passa és que poques famílies tenien possibilitats de permetre-s'ho. Ara bé, algunes estudiaven per vocació i per exercir, i altres per ser un bon partit (riu).

Era una època en què les dones estaven més pendents de casar-se que de treballar fora de casa?

Tampoc totes. Recordo companyes que ja treballaven quan jo anava amb els llibres a sota del braç. I quasi que les envejava perquè cobraven un sou, ja que jo també volia ingressar alguna cosa a la meva família.

Tot eren dones: que als homes no els agradava el magisteri?

Diríem que en aquell temps no era la sortida més adequada per a un home. Ells anaven per altres carreres com Medicina, Dret, Arquitectura, etc. I les noies ens decantàvem per Magisteri o Infermeria, les altres ni les teníem en compte.

A l'hora d'exercir va notar que era una societat masclista?

No vaig tenir mai cap problema en aquest sentit. Més que masclista, diria que era una societat classista.

Tenien gaires alumnes a classe?

Moltíssims. En una substitució que vaig fer a Anglès, em vaig trobar una classe de 99 alumnes. I era normal.

No sé si no seria pitjor 40 alumnes actuals que 99 dels d'abans...

En això segurament té raó (riu). Per començar hauria d'estudiar unes quantes llengües per entendre'ls tots, però el comportament també és molt diferent. De tota manera, el respecte se l'ha de guanyar el mateix professor. Ja n'hi ha que ho fan avui, eh? Però no són els que més abunden.

Va donar molts mastegots?

Mai de la vida n'he donat ni un.

Deia en Mark Twain que mai havia permès que l'escola entorpís la seva educació.

No li faltava raó. L'educació depèn també de la família i altres factors. Però l'escola també n'ha de formar part.