El Cercle d'Economia té més de 50 anys. Va ser el 1958 quan, sota la influència del professor ?Vicens Vives, un grup reduït d'universitaris de casa bona va fundar un club que va tenir la virtut de ser molt més obert del que es presumia que podien ser els seus membres. L'espai de debat va atreure empresaris, economistes, intel·lectuals i activistes culturals, molts dels quals referents imprescindibles per entendre la transició política. Alguns d'ells, i els que els han rellevat al capdavant de la institució, diuen ara que aquesta és una etapa superada i que cal obrir un temps nou. El president del Cercle d'Economia, Josep Piqué, s'ha afegit a la idea que la crisi econòmica és només la punta de l'iceberg i que la desafecció té els seus orígens en la crisi política i institucional. Piqué denuncia que s'ha mantingut un sistema econòmic en el qual s'han comès molts excessos i s'han permès enormes desequilibris que cal digerir, i assenyala els factors del final de cicle: l'especulació que ha deslegitimat els agents econòmics, una estructura de representació política anquilosada, institucions públiques cada cop més qüestionades i una societat civil complaent. Tot barrejat crea una situació prou inestable com perquè el Cercle exigeixi actuar amb urgència per "evitar temps convulsos". A aquestes alçades no cal una gran valentia per reclamar una reforma constitucional, com han fet des del Cercle d'Economia, ni per exigir que s'entri a fons en el paper de la monarquia o en el model d'estat, però sí per denunciar la complaença "d'una societat anestesiada". Les grans reformes les han de portar a terme els electes amb la legitimitat dels vots, però les han d'impulsar els que no estan sotmesos a la tirania de la popularitat.
