Falten poques hores per a la proclamació oficial de Felip VI com a nou rei d'Espanya. Aquest dijous es farà efectiu el relleu a la corona en un acte solemne al Congrés Fa temps que es veia a venir que el traspàs dinàstic seria un repte complicat i tot i això no s'han creat les condicions necessàries per fer-ho fàcil. L'exemplaritat hauria estat un molt bon argument per respondre els que reclamen avui que és el moment de posar-ho tot en qüestió, i la utilitat la manera de convèncer els qui dubten de la vigència d'una institució que consideren aturada en el temps. Felip de Borbó ho té ara molt més difícil del que ho va tenir el seu pare fa gairebé 40 anys. El pacte de la transició va ser més ampli i trasnversal que el que avui sustenta el nou rei. Per això haurà d'actuar amb més rapidesa i determinació. Si bé és cert que el sistema no li reserva al monarca competències executives (reina, però no governa) també ho és que li atorga un paper de mitjancer. A aquesta posició és a la que ja han dit que apel·laran tant els que desitgen un pacte d'estat per donar una resposta als nous reptes, entre els que un nou model territorial, com els que aspiren a que qualsevol decisió sobre el futur es vegi referendada a les urnes. Segurament sigui injust pretendre que un nouvingut, ni que sigui veritat que aquest aquest sigui el príncep més format de la història, tingui el desllorigador per donar resposta a una situació que és manifestació d'un cúmul de problemes gestats durant molt temps. La bona notícia pel nou rei és que encara hi ha qui espera d'ell que jugui un paper destacat, tot i que no té marge d'error en un complex tauler d'escacs.
