L'efemèride coincideix amb l'actual situació de crisi financera, i també arriba sense novetats en àmbits pels quals més ha apostat el segon tripartit, com un nou finançament autonòmic i nous traspassos, entre ells la gestió de Rodalies i Regionals de Renfe. L'aniversari també es produeix davant de l'amenaça d'una possible retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC).
Així i tot, el Govern exhibeix èxits en matèria social i també en infraestructures, ja que gràcies a la disposició addicional tercera de l'Estatut, l'Estat inverteix més en la construcció d'obra pública en aquesta comunitat.
Per commemorar el pas del l'equador, tant el president de la Generalitat, el socialista José Montilla; com el vicepresident, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira; i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, faran conferències durant els pròxims dies per fer balanç de l'obra del Govern. La primera d'aquestes la pronunciarà avui José Montilla al Palau de la Generalitat, amb el títol 'Enfortir Catalunya'.
Josep-Lluís Carod-Rovira preveu fer dues conferències, una com a partit i una altra com a vicepresident. La que farà com a dirigent d'ERC tindrà lloc dimarts que ve, i el seu títol és 'Del futur', i s'espera que parli del seu futur en clau interna del partit i que doni més detalls sobre la seva intenció de seguir donant batalla per ser el candidat dels republicans en les pròximes eleccions autonòmiques.
Com a conseller de la Vicepresidència, Carod pronunciarà una conferència dijous, titulada 'Catalunya líder, Catalunya en el món', en què valorarà la gestió de la seva conselleria i també del Govern en general. Finalment, Joan Saura farà el seu balanç de govern el pròxim 11 de desembre.
BALANÇ DEL SEGON TRIPARTIT
En l''haver' del segon tripartit hi ha la inauguració de dos estacions de metro a Barcelona, la reducció d'emissions contaminants a l'àrea metropolitana --amb la limitació de velocitat a 80 km/h--, la posada en marxa de la llei de serveis socials, la presència de la cultura catalana a Frankfurt, l'Oficina Antifrau, l'obertura de delegacions a l'estranger i el desplegament total dels Mossos d'Esquadra l'1 de novembre. A tot això, cal afegir-hi la firma de diversos pactes nacionals en àmbits com la Innovació i l'Habitatge, als quals cal afegir-hi altres que planteja l'executiu en immigració i infraestructures.
Tot i això, aquests dos anys han anat acompanyats d'algunes crisis, sobretot vinculades amb les infraestructures: els talls del servei de Renfe que va provocar les obres de l'arribada de l'AVE a Barcelona, la sequera de la primavera passada --amb la polèmica interconnexió de conques que finalment es va desestimar-- i els efectes que va tenir l'apagada elèctrica que va afectar la capital catalana l'estiu del 2007, i que va deixar 323.337 abonats sense llum, en alguns casos fins a 56 hores.
Ara, el principal repte que té sobre la taula és superar la crisi econòmica, pel qual planteja actuacions per reactivar l'activitat econòmica i l'ocupació, i protegir alhora els sectors socials més vulnerables.
FINANÇAMENT I ESTATUT
El l'equador de legislatura arriba sense acord sobre finançament autonòmic, fet que implicaria un augment de recursos per part de la Generalitat, fonamental per reforçar les polítiques socials i construir noves obres públiques.
S'està en espera que el Govern espanyol del PSOE presenti una nova proposta de finançament autonòmic que, segons ja ha anunciat el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ocorrerà abans que acabi aquest mes, tot i que sense concretar xifres.
Un altre dels objectius del Govern és avançar en el desplegament de l'Estatut. Després de dos anys de vigència, Generalitat i Govern espanyol han acordat 14 transferències, de les quals 11 corresponen a noves competències que l'Estatut dóna a la la Generalitat. Entre les més emblemàtiques, les relatives a ordenació i gestió del litoral, el traspàs dels permisos de treball, el traspàs de l'Hospital Clínic de Barcelona i l'homologació i convalidació d'estudis estrangers no universitaris.
PRIMERA INAUGURACIÓ EN EL METRO
La prolongació de la Línia 3 del metro de Barcelona entre Canyelles i Trinitat Nova és la primera obra de metro que inaugura el tripartit des que va arribar el poder, el 2003, en espera d'inaugurar el primer tram de la Línia 9 --de Sagrera/Meridiana a Badalona i Santa Coloma de Gramenet-- i la prolongació de la Línia 5 d'Horta a Vall d'Hebron passant pel Carmel.
Sobre la taula, encara està pendent de concretar-se el traspàs de Rodalies i Regionals de Renfe, i més concrecions del nou model de gestió de l'aeroport del Prat, que el pròxim any es veurà ampliat amb la inauguració de la nova terminal T-Sud. Mentrestant, la Generalitat segueix amb la construcció de l'aeroport de Lleida-Alguaire, i amb la rehabilitació urbana de la llei de barris, un dels projectes estrella del primer tripartit, el que va presidir Pasqual Maragall.
Sobre equipaments penitenciaris, s'ha inaugurat la presó dels Lledoners, al Bages, tot i que s'ha endarrerit fins a finals de 2012 o principis de 2013 la finalització del pla que significarà que a Barcelona ja no hi quedin presons.
Les polítiques socials són un dels grans eixos de l'acord de Govern, i possiblement on hi ha hagut més avenços, ja que la despesa social s'ha triplicat des de 2003. Malgrat això, existeix un gran interrogant sobre el desplegament de la llei de la dependència, ja que les aportacions de l'Estat per sufragar els seus costos són insuficients, segons la Generalitat.
En sanitat, encara no han començat els treballs d'un dels principals projectes que es va marcar per a la seva segona legislatura la consellera Marina Geli: una nova llei de salut. Sí que s'ha aprovat la llei de salut pública i també la que reforma l'Institut Català de la Salut (ICS), i el decret que possibilita una segona opinió mèdica, a més de la introducció de la vacuna del papil·loma. La Conselleria es planteja, a més, elaborar un decret sobre els avortaments, ja que la gran majoria es fan en clíniques privades, i no a la sanitat pública.
En educació, el principal repte sobre la taula és la llei catalana d'educació (LEC), l'avantprojecte de la qual aprovat pel Govern no té el suport d'un dels tres socis, ICV-EUiA. La Conselleria d'Educació encara no ha estès totalment la sisena hora a l'escola pública, una de les mesures que va acordar el primer tripartit, i s'ha ajornat fins al pròxim curs l'extensió de la tercera hora de castellà en primària.
En cultura, el Govern d'Entesa ha tirat endavant el Consell de Cultura i de les Arts, a més de la nova llei de la CCMA, amb polèmica inclosa sobre el grau de politització dels membres del nou consell d'administració. Després de la Fira de Frankfurt i la de Guatemala (Mèxic), el Govern continua amb la voluntat de projectar internacionalment Catalunya, alguna cosa que també fan possible les delegacions que s'han obert a l'exterior --Londres, Berlín i París, a les quals aviat s'hi afegiran Nova York i dues més a l'Amèrica Llatina--.
En economia, aquest estiu es va signar el segon acord estratègic amb els agents del sector, i segueixen pendents objectius com el traspàs de les polítiques actives d'ocupació, la creació de l'Agència Catalana de Turisme i el decret d'energies renovables.
