El president de la sucursal de CDC a Perpinyà, Jordi Vera, ha presentat de sobte una demanda judicial contra la vicepresidenta de la mateixa sucursal, Marie-Claude Grégoire, exalcaldessa de Salses.
A inicis de desembre, Grégoire i Vera varen acompanyar el dirigent de CDC Artur Mas a una entrevista secreta a Paris, amb Xavier Bertrand, antic ministre i avui secretari general de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el principal partit de la majoria que encapçala el president Sarkozy.
Aquella entrevista va ser concebuda i organitzada per la senyora Grégoire. Tant Artur Mas com, per descomptat, Vera mai no haguessin pogut aconse-guir-la. A més d'haver militat a la UMP, la senyora Grégoire és neboda del destacat polític i escriptor nord-català Arthur Conte. Això li obra moltes portes a París.
El mes de març vinent, Conte complirà noranta anys. Autor de 21 llibres, molts de temes internacionals, fou secretari d'Estat, president de la radiotelevisió francesa (la desapareguda ORTF) i diputat nord-català durant 22 anys. Sempre ha parlat en català.
La insòlita demanda judicial de Vera fou notificada per un agent el dijous a la tarda. La demandada no en tenia cap notícia. Es tracta d'un procediment molt urgent, la "procédure en référé". La senyora Grégoire ha de comparèixer davant un tribunal dimarts.
La imputació formulada per Vera consisteix en el presumpte ús il·lícit del logotip i de l'expressió "burro emmascarat". Ambdues varen ser creades per un grup ja desaparegut o, en tot cas, inactiu, el "Bloc Català", com elements d'actuació catalanista.
La senyora Grégoire i altres catalanistes havien dut a terme el registre d'aquella expressió i del logotip. Anit celebraren un acte catalanista a Ribesaltes. S'hi ridiculitzaren amics de Vera.
Atorgaren tres premis d'escarni, és a dir, de rebuig, a George Frêche, el socialista president de la regió Llenguadoc-Rosselló, al socialista Christian Bourquin, president del consell general, i a una associació que dirigeix el nebot de la companya d'aquest darrer, Olivier Amiel. És membre del grupuscle ultrajacobí "Moviment Republicà i Ciutadà" i dirigent d'un microscòpic grupuscle anticatalà, "Associació de Defensa dels Pirineus Orientals dins la República". Amiel protestà pel fet d'haver-se tocat Els Segadors i L'Estaca en partits de rugbi. Ha escrit articles d'un anticatalanisme grotesc.
Malgrat presidir la CDC d'allí, Vera se situa prop de Frêche, Bourquin i Amiel. Els premis d'escarni dels tres personatges ultrajacobins poden afectar el joc que Vera porta a terme per sota de la taula. Un joc ben visible a Perpinyà. Però Mas està als núvols.
Artur Mas ara voldria fer les paus amb el partit governamental UMP, després d'anys d'haver estat creant un enfrontament incomprensible. Vera prefereix un acostament al clan local socialista, molt anticatalà. Ja ha afirmat en privat que la seva intenció és presentar-se a les eleccions cantonals per així entrar en el Consell que presideix el socialista Bourquin. Ara Vera és regidor a Perpinyà, en el si del grup socialista, on hi destaca per l'agressivitat i l'aventurisme, esgarrifosament anticatalans.
La irracionalitat de CDC a Perpinyà inquieta membres de la direcció central del partit, a Barcelona. Veuen que han gastat molts diners i que tot acabarà amb Vera sent elegit conseller general dins el clan de Bourquin, que és més jacobí i antiregionalista que no pas la direcció estatal del partit socialista francès.
També els preocupen possibles problemes fiscals. Segons una font que ha vist els comptes de la sucursal de CDC, hi ha ingressos en diner líquid que podrien ser de difícil justificació.
Aquests aventurismes palesos eren atribuïts a Felip Puig. Però ara s'hi ha implicat -i en contra del parer de Duran Lleida- Artur Mas. Aquest és qui va imposar que l'exdirigent terrorista Vera anés a la reunió de París, si bé es va quedar a l'avantsala. Una destacada font política francesa va dir que Xavier Bertrand afirmà que "la presència de Vera a CDC planteja problemes insolubles, com ho fan els seus atacs permanents contra la UMP de Perpinyà i d'arreu".
La font francesa va afirmar: "No entenc quin tipus de política vol practicar CDC a França".
La novetat és que ara ja hi ha dirigents de CDC de Barcelona que tampoc ho entenen. A la vegada, temen que l'electorat del Principat ho comprengui encara menys.
