mao va afirmar que "abans de construir s'ha de destruir", acreditant així la seva naturalesa criminal. Si algú en té algun dubte pot llegir la millor biografia de Mao, traduïda a infinitat de llengües, si bé gens comentada a Catalunya: Mao, una historia desconocida de Jung Chang i Jon Halliday (Taurus, Madrid, 2006).

Aquella sinistra afirmació es pot aplicar fil per randa a les barbaritats que efectua la Generalitat amb la sanitat pública. Hi ha una manca total d'exposició d'on es vol anar, cosa que demostra que ens volen portar vers on no s'hauria d'anar. No es parteix de cap consideració sanitària, sinó comptable, i no pas d'una comptabilitat analítica sinó grollera, de base política i ideològica S'obra com no s'ha fet enlloc, ni a Grècia, mentre que la Generalitat afirma desvergonyidament, que és culpa de la crisi grega. Alguna cosa han de dir perquè en el seu programa electoral no parlaven de retallar la sanitat, malgrat que ja ho tenien en el cap. Per això mai no han volgut detallar els aspectes on es podria retallar, que n'hi ha. Tenen un apriorisme ideològic, no pas una voluntat d'eficàcia, malgrat naturalesa delicada d'un tema palesament de vida o de mort. En la concreció de la retallada sagnant un dia es diu i es fa una cosa (com tallar les subvencions a centres de discapacitats) i l'altre es fa el contrari.

Mai la Generalitat no parla de reformes lògiques, concretes i escalonades, que calen i molt. Però es retalla el sou del personal sanitari, tot i dient, ai las, que fan bé la seva feina i que no hi tenen cap culpa. Ai caram, ho fan bé i se'ls retalla el sou. En canvi, no parlen de reformar la gestió, ni de reduir les cúpules hospitalàries, polítiques i sindicals, que són nefastes. En els àmbits sanitaris i polítics hi domina la convicció que Boi Ruiz comença per destruir la sanitat pública per reduir-la i marginar-la, en benefici de les mútues i les assegurances mèdiques, que ell ha servit i encarnat durant anys.

Fonts de CiU em diuen que l'empitjorament de l'assistència pública, ben inevitable amb les retallades, portarà moltes persones a subscriure pòlisses privades. Un objectiu clau del canvi és que els pagaments mensuals d'assistència privada fossin deduïbles en la declaració de la renda, cosa que s'havia vist en el passat. Sectors sanitaris privats també voldrien l'exempció d'un tram de l'IRPF per als que paguin una sanitat privada. Tota la política de Ruiz seria senzillament la d'un comercial de la sanitat privada que vol marginar a la pública. Aquesta condició personal de Ruiz ja va quedar palesa amb el fet que en privat aconselli a interlocutors seus que es facin d'una mútua. Ho efectua el mateix Ruiz que va votar contra el pressupost de la sanitat pública catalana per al 2010, per considerar-lo insuficient. Cal tenir un bon fetge. "Segurament el PP està alarmat -em diu una font del CDC- per la brutalitat de les retallades sanitàries de Ruiz. Penso que en arribar al poder el PP pot fer alguns intents de reducció de la despesa sanitària pública, malgrat que aquesta estigui transferida a les comunitats autònomes. Però no m'imagino que assumeixi una exempció parcial de l'IRPF. Que el PP pugui ser més moderat que CiU m'esgarrifa, com a metge i com a militant de CDC. Això ho veuen molts de votants catalans i pot ser fatal per a CiU en les eleccions del proper 20 de novembre".

La font creu que Girona deixarà de ser l'única demarcació d'Espanya sense cap diputat del PP. Una altra font, també de CDC, afirma que Ruiz té grans i molt radicals ambicions, però no creu que les sàpiga dur a terme. "Ruiz - afirma la font - és un conjunturalista (és a dir, té una visió dels problemes a curt termini). Això l'ha portat a retallar sense pensar-s'hi gens, quan és obvi que el tema, inevitable, de limitar l'Estat del Benestar ha de ser agafat amb pinces i ser objecte d'un gran debat transversal, com es fa moderadament en el món democràtic. El que cal evitar del tot són els canvis sobtats. Però Ruiz no ho veu així". Totes les fonts, de tots els colors, creuen que l'atenció empitjorarà. "Quan una persona vegi que haurà d'esperar dos anys per operar-se de cataractes, optarà per fer-se d'una mútua, que és l'única cosa que vol Ruiz", em diu una font mèdica.

Ara estem en el marc destructor descrit pel genocida Mao. No hem ni arribat al període més moderat, encarnat per Deng Xiaobing, el que digué: "No importa si es tracta d'un gat blanc o d'un gat negre, sempre que agafi ratolins". Ara s'hauria de dir que tant li fa una sanitat privada (assequible i supervisada, uns grans temes) o pública mentre es curin les malalties. Amb les retallades de Ruiz no serà així. Els agents infecciosos podran estar més tranquils i els catalans més angoixats. Políticament, caldrà veure si aquesta justa angoixa es manifesta en el vot del 20 de novembre.