Els "indignats" imputats pel bloqueig del Parlament del 15J han emplaçat a la Generalitat i a la cambra catalana a donar suport que el cas sigui investigat per un jutjat de Barcelona, en comptes de per l'Audiència Nacional, apel·lant a la definició de Catalunya com a nació recollida en l'Estatut.

En un escrit remès aquest dilluns al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, al qual ha tingut accés Efe, la defensa dels imputats pels actes d'assetjament a diputats sol•liciten que el magistrat s'inhibeixi a favor d'un jutjat d'instrucció de Barcelona, per considerar que aquesta és la jurisdicció competent per investigar el delicte contra alts organismes de la nació que estan acusats.

Els "indignats" admeten en el seu recurs que, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial, correspon a l'Audiència Nacional enjudiciar els "delictes contra alts organismes de la nació", però qüestionen que el Parlament de Catalunya entri en aquesta definició, apel·lant a l'existència d'una "nacionalitat o nació catalana" recollida a l'Estatut.

Segons el seu escrit de defensa, són alts organismes de la nació la Corona, les Corts Generals, el Govern, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, mentre que el Parlament ha de ser considerat "un alt organisme de la comunitat autònoma de Catalunya".

Per aquest motiu, al·leguen els indignats, els delictes comesos contra les assemblees legislatives de les comunitats autònomes han de ser enjudiciats pels òrgans judicials amb seu en aquests territoris, especialment tenint en compte que la llei obliga a interpretar de manera restrictiva l'àmbit de competències de l'Audiència Nacional.

En el seu escrit dirigit al jutge, els "indignats" apel•len al preàmbul de l'Estatut, que es refereix a la comunitat catalana com "país" i subratlla que el Parlament "ha definit de forma majoritària a Catalunya com a nació", i l'article 1, que assenyala que Catalunya és una nacionalitat.

"Resulta evident, des de la perspectiva de l'esmentat text, de l'existència d'una nacionalitat o nació catalana", prossegueix el text, en què els imputats es mostren "segurs que les acusacions del Parlament i del Govern de Catalunya avalaran aquest plantejament així com el contingut d'aquest preàmbul ".

L'escrit presentat pels "imputats" intenta forçar a la cambra catalana i al govern autonòmic, que s'han personat com a acusació particular en la causa, a posicionar-se davant la seva petició en els pròxims dies, un cop el jutge instructor els doni trasllat de la qüestió de competència plantejada.

Encara que la jurisprudència sobre els delictes contra institucions de l'Estat és mínima, els advocats dels "indignats" fonamenten la seva petició en el precedent d'una entrada violenta de treballadors al Parlament de Galícia que va ser jutjada per l'Audiència de la Corunya.

Aquesta sentència, recorda el recurs, va ser confirmada pel Tribunal Suprem, sense que ni aquest ni la Fiscalia qüestionessin en cap moment la competència dels jutjats gallecs sobre els fets.

El bloqueig del Parlament del passat 15 de juny va acabar a l'Audiència Nacional arran d'una querella presentada pel sindicat ultradretà Manos Limpias contra el col•lectiu d´"indignats", en la qual la Fiscalia va demanar a aquest tribunal que es declarés competent per investigar els actes d'assetjament a diputats.