El president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat Domènech, principal artífex de les retallades sanitàries, està més disposat a dimitir d'aquest càrrec que no pas a deixar de ser el director general d'Innova, segons ell mateix ha manifestat en privat. Prat també ha dit que abans de ser designat per Mas, de qui és assessor en matèria de sanitat, el va informar dels diversos càrrecs que ocupava. Així ho confirma la nota biogràfica de Prat publicada per la Generalitat. Alguns dels càrrecs semblen molt incompatibles.

L'esmentat holding municipal de Reus, construït a partir de la sanitat pública és objecte d'una acció conjunta dels tres grups de l'oposició a l'Ajuntament de Reus, que té el suport de la síndica municipal de greuges. Demanen tenir informació sobre aquell entramat, del qual s'ignora el nombre d'empreses que el componen, el seu endeutament i inclús el sou, possiblement molt elevat, de Prat. Aquest també ha dit en privat que mai no sol firmar, sinó que té delegada la firma en tres gerents. L'afirmació ha estat confirmada per fonts municipals, que l'han qualificat de "significativa".

Divendres vinent tindrà efecte una reunió del consell d'administració d'Innova, holding amb un pressupost de 335 milions d'euros, tres vegades superior al del conjunt del municipi de Reus.

Com a novetat, molt insòlita, es pot informar que l'ajuntament va cedir a Innova, abans que esclatés la bombolla immobiliària, o sigui en temps millors, la gestió de tot (sic) el sòl industrial de Reus, de valor incalculable. Ho va dur a terme a través d'una altra empresa municipal, GUPSA (Gestió Urbanística Pública, SA) participada en un 90 per cent per Innova i en un 10 per cent per Redesa (Reus Desenvolupament, S.A) la qual és municipal en un 90 per cent, mentre un10 per cent està repartit entre petits municipis.

Les connexions d'aquest tipus són infinites i sovint desconegudes pels mateixos regidors, els qual reconeixen que "només Prat sap com funciona tot plegat".

En el gran entramat d'empreses liderat per Innova - potser trenta o més - porta a terme una gestió molt arriscada. Es pot efectuar perquè precisament un objectiu fundacional del conjunt podria ser allunyar-les dels controls que imposa el dret administratiu, com autèntiques auditories de gestió. Instal·lades en el dret civil i mercantil general, les empreses d'Innova han efectuat pràctiques que poden ser perilloses, dutes a terme amb diner públic, com el "Cash pooling", és a dir posar en comú els diners del conjunt i practicar arriscades operacions d'enginyeria comptable.

Per exemple, el pressupost de l'Ajuntament de Reus del 2010 tenia una previsió d'ingressos de sis milions d'euros, que havien d'arribar de la ja esmentada GUPSA, en concepte de venda de terrenys industrials. La previsió va passar intocada al pressupost del 2011. És obvi que ara aquells terrenys no tenen el mateix preu, mentre que és molt dubtós que hi hagi un comprador potencial.

No cal oblidar que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que en les operacions efectuades amb diner públic, encara que sigui en el si d'empreses situades fora de l'àmbit estrictament administratiu, són d'aplicació les normes penals, més severes, que afecten els funcionaris públics.

Ara Reus ja ultrapassa els límits d'endeutament. El que no sap és on es pot arribar si s'instaura una transparència real. Tanmateix, és innegable que Prat s'ha caracteritzat, com a mínim, per la temeritat econòmica i comptable. Costa imaginar que sigui la persona adient per a retallar i refundar la sanitat pública catalana, com creu, o com ha cregut fins ara, Artur Mas .

Totes les fonts consultades creuen que si surt a la llum el funcionament, l'endeutament i el sou de Prat no hi ha dubte de que aquest tindrà seriosos problemes. Ara és difícil que l'actual opacitat pugui perdurar, sobretot després de que el secretari general de l'ajuntament de Reus dictaminés que els regidors tenen legalment dret a la informació que requereixen. Les fonts no imaginen que Prat pugui continuar com fins avui. A la vegada, acusen al propi Artur Mas de no haver estat curós respecte al nomenament de Prat.

"La realitat del poder de Prat -afirma una font- no ha sortit formalment a la llum, però a Reus hi ha des de fa anys prou indicis de tot. Ell és el gran poder econòmic municipal, tant amb l'anterior alcalde (el socialista Lluís Miquel Pérez) com amb l'actual". Aquest darrer és el convergent Carles Pellicer, també membre del Parlament i molt proper a Oriol Pujol, a qui, sobretot en aquests darrers dies, consulta regularment.